dissabte, 26 de novembre del 2011

Primer l'ou i després la farina

Dimarts al vespre. Soc a la cuina fent el sopar i, com altres vegades, em trobo amb aquell dubte existencial si parlem d'arrebossats de peix.
No tinc costum d'enfarinar el peix. Sempre he pensat que conserva molt millor el sabor fregit amb oli ben calent, per tal que no s'enganxi, i prou, però de tant en tant faig una excepció amb el rap. Ou i farina. O farina i ou.
Però ara tinc amb qui consultar aquests temes culinaris, la mare que, definitivament, s'ha traslladat a viure a casa.
Ha estat una decisió encertada.
Malgrat l'embolic que representa adequar una habitació per tal que ella s'hi senti a gust i, molt important, encabir-hi les seves coses doncs té un munt de roba!, malgrat el reajust del meu temps i la pressió que genera el meu cos, queixant-se generosament, hi ha felicitat a casa.
Som una família de tres, bé som quatre, que el Floc també hi suma, en la que tothom somriu i mira de fer feliços als altres. S'acosta a la utopia, però és ben real i espero que durador.
Diuen que l'esforç acaba donant fruit i, tot i que les tempestes han estat molt fortes fins al punt de gairebé enfonsar el vaixell, ara navega plàcidament.
I em sé feliç, malgrat l'estrès i l'exigència de les meves dolències, ara duríssima.
Primer l'ou i després la farina, em va dir la mare, i jo, tossuda, hi vaig tornar a afegir ou.


dissabte, 5 de novembre del 2011

Noves músiques

Aquest curs serà diferent si pensem en música.
Necessitava fer altres tipus d'obres i m'he afegit en un projecte de clàssica que m'atrau. I també faré col·laboracions en un parell de coses més.
D'aquí a vuit dies, a Santa Maria del Mar, i encara que només en un coral participatiu, però podré cantar una mica de Bach.
No puc negar que impressiona una mica aquell entorn. Només de pensar-hi em sento petiteta, petiteta... Penso gaudir-ne!
El nou projecte duu un altre ritme. En un sol dia hem llegit un munt de peces. Un parell de solfejades, les quatre veus alhora, i posem-hi la lletra!
Crec que en sortirà un concert bonic.
Com que el meu temps és limitat, molt limitat, he hagut de renunciar a la música de sempre. Només aquest curs que, a més, compagino estudis.
Així, torno a dur partitures amunt i avall, mentre amaneixo amb música la meva vida.