Sisco

Tenim un amic en estat greu.
Un accident de moto l'ha dut a una uvi amb visites als quiròfans.
Et sorprèn pensar que algú tan ple d'energia, tan bromista, pugui estar a un pas de perdre la vida.
I penses en com, de cop, per una circumstància no esperada, tot allò que has construït al llarg de molts anys et pot donar la volta i perdre el sentit.
Jo ja he viscut un cop d'aquests i no es pot dir mai que no n'hagi de viure un altre. Mai se sap.
Però des d'aquí tot el que puc fer és donar ànims als seus i esperar que ben aviat escampi el seu reguitzell d'acudits entre nosaltres.

Peix

Tants dies sense trobar el moment d'aturar-me aquí.
I ho necessito.
Aquest bloc és un recer inexpugnable, dins el que deixo anar tot el que em cal a cada moment.
Si hi ha temps, és clar.
I fa molts dies que em ballen lletres al cap, i després es dilueixen amb el pas inexorable de les hores i els dies.
Espero trobar un ritme just, prou calm dins de tot, per afegir el meu jo més íntim en aquest espai tan privat i públic alhora.
I donar el punt just a la lletra. I gaudir-ne.
De moment, dir que espero els propers dies amb il·lusió calmada, però il·lusió al cap i a la fi.
I espero nedar desesperadament. Travessar piscines, i donar un toc d'atenció en aquells músculs que ja ni recorden la seva funció, per tal de tornar a la feina i fer-me sentir aquell peix que controla cos i esperit, mentre xipolleja feliç entre aigua i bombolles, tot veient el cel que allibera de la claror al dia mentre fa sortir els seus somnis més íntims.

Roba d'aigua

Amb el cap embotat, i una mica col·lapsada pels esdeveniments.
Tires endavant, però una tristor de fons t'envaeix.
Com la remor de les màquines de la fàbrica, conviu amb tu com si fos el més normal, i et sorprèn quan marxa.
Has estat uns mesos creient que el teu món estava ben cimentat i tot encaixava. Eres feliç.
Però ara, amb tot el cabdell desllorigat, no saps què fer amb els fils que escapen arreu, insolents i decidits.
Tot ha trontollat, com si de un gran terratrèmol es tractés.
Però necessites portar un ordre a casa, i no tens capacitat per pensar en tot.
Així, ho deixes reposar amb l'esperança que la calma regeneri la troca.
Viuràs un estiu feliç i pensaràs com t'has de vestir per a les turmentes de la tardor.

La màgia de la música

Quarts de dues i jo encara aquí. Només espero que s'acabi de coure el menjar que li preparo al Floc, per barrejar-li amb el pinso especial que pren, ja que ni aquest li acaba de provar.
Abans me'n he oblidat, i hauria estat fet mentre veia el final de La Riera amb la mare.
No us penseu que m'interessa gaire aquesta sèrie, però la he anat veient tots els divendres a casa seva i ara la he acompanyat per anar comentant els esdeveniments.
La mare està més eixerida. La inflamació i el dolor minven i, si tot ha anat bé i ha soldat correctament, el dijous ho sabrem, el camí serà de baixada.
Pel que fa a mi, comença una setmana especial. Setmana d'assaigs diaris a l'escenari a on farem el concert el proper divendres.
De moment m'ho miro de lluny, però espero amarar-me de la màgia de la música i ser feliç.

Grisor a l'horitzó

És tard i, encara que la son comença a fer-me pesants els ulls, em sorprèn com, malgrat el ritme i les vivències d'aquesta setmana, encara no he anat a dormir.
Paradoxalment, em sento infinitament més forta que fa vuit dies.
La situació actual de la mare, amb un encaix complicat, ha estat el més senzill a que m'he hagut d'enfrontar.
Una debacle inesperada i duríssima ha fet trontollar tots els meus ciments, fins a un punt inimaginable.
La severitat de la situació ha estat tal que, a més de la sorpresa, ha obert una ferida de mal cicatritzar.
S'albira grisor a l'horitzó.

Trencadissa

A casa encara dormen.
Tothom està cansat, doncs s'ha viscut un moment de tensió.
Després d'una agradable tarda de divendres a casa seva, a mig camí de Begues, la mare em va trucar. Havia caigut.
Una ma trencada i una infecció d'orina trobada en revisar-la de dalt a baix a urgències, ens varen fer restar en observació a l'hospital.
Nit de vistes a la Diagonal, que no vaig saber apreciar, ja que el cansament i la deshora m'ho varen impedir.
Ara és a casa amb nosaltres. Amb l'esperança de quedar-se només uns dies, mentre es fa al guix.
Malgrat la seva bona voluntat, representa l'inici d'una nova etapa embolicada.
Ja et prepares per a aquestes coses, però, quan t'hi trobes, no deixa de venir una mica de nou.
La logística de tot és important, i de la única cosa que em penedeixo és de no haver estat més al cas del meu cos, que em demana natació i gimnàs, i que ara no respon com caldria.
Ella segueix amb un ànim immillorable, que no deixo mai de treballar, i això afegeix el punt de joia necessari.
Com també ho és el recolzament de qui m'acompanya, i a qui vull donar les gràcies de nou per arrossegar-me, malgrat tot, cap a aquella música que m'eleva l'esperit. Sense ell no hauria estat possible.

Rossinyols

Alceu el nou cant nord enllà
a la terra promesa.
Emblanquineu les parets
per tal que la foscor mai torni
Deixeu les motxilles a les runes
de la vella casa,
ja no calen les pedres,
i planteu un nou jardí
ple de perfum i color.
Esperaré amb un somriure
els nous acords
del vostre refilar joiós.

Voltors

Com als voltors,
la fortor de la carronya
us fa venir salivera,
i traieu pit tot defensant
el vostre castell de sorra.
Us envolteu de porcellanes
i objectes valuosos
sense adonar-vos que
la vostra ànima
és només de Duralex.
Mireu de front, altivament,
per oblidar la introspecció
necessària.
Vigileu de gratar-vos massa!
No fos cas que adollessin
les vostres misèries...

Vivències

Ja som a dimarts, i totes les vivències d'aquests dies es van aposentant, ja reposades, en un espai de la meva memòria sentimental.
Han estat uns dies importants, no només per el goig viscut, que ha superat totes les expectatives, sinó també perquè m'han acostat una mica més a mi mateixa.
M'explico.
Així com fa uns anys vaig recuperar el meu riure, -qui no m'imagini sense deixar anar rialles a tort i a dret com acostumo, potser es sorprendrà que en anys, com a molt, era capaç d'esbossar un somriure-, aquests dies he estat capaç de deixar-me anar a escena, com quan ho feia de jove.
Fins ara m'heu vist cantant força rígida, només deslliurant el gest quan la música m'emocionava. Però el dissabte passat, i també als últims assaigs, vaig poder fer totes les ganyotes divertides que la peça requeria.
Em vaig adonar de tot plegat quan, en sortir d'escena, un baix de la meva coral em va dir com l'havia fet riure mentre cantàvem.
Clar que la meva companya, una contralt amb qui m'entenc molt bé, ajudava força, i segur que també ho fa la medicació que prenc per tal de desblocar neguits.
Però ara ja ho tinc gravat com una cosa plaent, i segur que no em donarà gaire més problemes.
Així, vaig fent camí, tot omplint-me de bagatge positiu, i gaudint d'una felicitat planera.

Nit

Avui estic una mica descol·locada.
M'he llevat molt més d'hora del que hauria volgut, doncs ahir no vaig poder fer el pastís d'aniversari.
He de dir que el meu cap encara era al concert d'ahir al vespre, i m'ha costat baixar d'aquell núvol per posar-me als fogons.
Però m'hi he posat, doncs m'he embolicat a fer una crema de llimona per al farcit que no havia fet mai, i no us negaré que m'ha fet patir una bona estona.
No controlava els punts de cada cosa, però al final el resultat ha estat correcte.
Un pastís amb dues capes de crema de llimona, un recobriment amb melmelada de taronja amarga, i per sobre una gelatina que he preparat amb suc de llimona i que li donava un punt molt bo.
Tothom ha estat content i s'ha menjat a gust tot i el copiós dinar de que hem gaudit.
Ara estic cansada. Només desitjo planxar la roba d'uniforme i marxar al llit.
Demà m'espera un dia complicat, amb una auditoria que no ens ve gens de cara i que miraré de defensar, i una prova important de la mare que decidirà la medicació que se li pot administrar.
Esperem sortir-ne airosos de les dues guerres.

Quin dissabte!

Avui t'has llevat amb energia. És un dia important.
Avui cantaràs al concert d'uns amics, cosa genial.
Vols fer una última ullada a fons a la partitura, i repassar de memòria entrades i sortides.
Ja se sap, els assaigs generals no acostumen a rutllar gaire i vols repassar.
I et fa il·lusió. Molta il·lusió.
També gaudiràs una estona amiga per veure de trobar una brusa més adient per al concert.
A més de mirar de posar ordre en aquell garbuix de roba que espera planxa i armari, també dedicaràs un temps a preparar un pastís d'aniversari. Per demà diumenge.
Aquest cop t'has embolicat una mica més, però esperes que quedi bo.
Marxes, que la feina t'espera!

La llum de la melangia

Com la fragància de l'encens,
les primeres notes d'aquella música
s'escampen per tota la casa
mentre la melangia amagada
torna a veure la llum.
I provo de convèncer-me
del meravellós camí que hem trobat
per a nosaltres.
No aconsegueixo tancar
aquest adéu tan pensat.