Pluja d'obusos

Avui ho veus tot amb ulls de turmenta. Gris, neguitós, i a punt d'esclatar.
Et revoltes en mig dels núvols que, guerrers, tenen la munició preparada per atacar amb un xàfec poderós, però, segurament, et quedaràs amb quatre gotes d'aquelles que, tot i ser intenses, només serveixen per embrutar cotxes i carrers. Com sempre.
I diuen que el dolor a les mans és degut en aquelles coses que voldries fer o dir, però per les que no acabes mai de decidir-te. I això et corseca, sobretot pel record constant a cada fiblada.
Has guanyat moltes batalles, però hi ha un munt de guerres que s'han perdut al últim moment, per sorpresa, sense esperar-ho, i la teva també podria ser una d'aquestes.
Així, escrius. Escrius amb fúria, amb un apressament neguitós amb el que proves d'allunyar fantasmes, mentre el teclat no para de fer-ho present amb els seus clec-clecs accelerats.
I t'amagues de nou a la trinxera, aguantant els embats de la batalla, mirant de guarir-te en mig d'una pluja d'obusos.

Xafogor

Ja hem passat la primera setmana de feina que, com a convidada particular, ha tingut una xafogor de les més pesades que recordo.
També és veritat que s'ha afegit als meus episodis de calor sobtada i, tot plegat, ha estat un còctel demolidor.
Els matins es llevaven amb boira i la calitja enterbolia el paisatge la resta del dia.
Ahir per la tarda, acudint puntualment a la cita que els meteoròlegs vaticinaven, una remor de trons va fer de preludi a una gran turmenta que, sobtadament, va plegar els arbres fent-los dansar una perillosa dansa que va arrencar més d'una branca. Les teulades deixaven anar una cortina d'aigua atapeïda, intensa, que va fer neteja dels carrers.
Vaig haver d'esperar a que amainés per agafar el cotxe, doncs necessariament havia de marxar, i la carretera del poble era un bassal del qual només era transitable la zona central.
Però va tornar la pau i, amb ella, un gran regal. Una lleugera baixada de la temperatura, una mica d'aire fresquet, i una llum que enamora i que fa encara més boniques les plantes dels carrers, ara netes.
Puc moure'm sense amarar-me de suor, i ho agraeixo profundament.

S'acaba el relax

Jo per aquí, morta de calor, després d'un dia de compres.
I no només morta de calor, sinó a més trinxada pels mosquits.
Mosquits que revifen aquests dies de canícula, i que deuen de trobar deliciós el que xuclen sota la meva pell i que, amb tan poca gràcia, canvien per aquests fluids urticants tan empipadors.
Així, que passo per aquí després de quinze dies de, a més de fer vacances, dedicar el 99% de la meva estona de tecla al màster que vaig haver d'abandonar durant el mes de juliol.
Hores i hores que han donat un bon rendiment, però que han aconseguit que tot plegat em surti per les orelles.
Tot i així, d'aquí a molt poca estona ho seguiré, no fos cas que perdés el ritme.
Ha estat un estiu del tot diferent.
Amb la mare a casa i la impossibilitat de pernoctar fora, però amb una convivència molt però que molt maca.
Amb un inici extremadament complicat, però que la feina de molta gent, a més de la nostra, ha fet girar in-extremis.
I, a més de ventar-me amb una energia del tot incompatible amb el relax, gaudint d'aquesta vida que, a més de nova, espero que sigui definitivament estable.
I em miro el to de pell, molt més torrat que el blanc nuclear que fa tants anys que visc, degut a les estones de piscina i conversa a l'ombra d'un bon arbre, estirada a la gespa, que no tenien gaire sentit sense companyia.
Aviat vindran els dies amb son endarrerida, doncs el proper dilluns tornem a la feina i, ben aviat, començaran totes les activitats que ens fan viure, però aquest any els emprendrem des del relax guanyat amb molt d'esforç i l'esperança de ser feliços.

Vell costum

És tard, i ja tenim pensats els plans per demà.
Dia de ciutat. Gastronomia, exposició i cinema.
I miro d'anar passant per aquí per tal de tornar al vell costum de l'estona de lletra diària.
Aquests dies són força gastronòmics.
Cuina de muntanya, amb pluja i jersei inclosos, que no oblidaré fàcilment.
Cuina de ciutat, més senzilla, i cuina de Begues com Déu mana.
Destacables un micuit amb melmelada de violetes i una crema de meló amb virutes de pernil.
Demà (bé, ja avui) espero provar coses bones a Barcelona. He reservat mitjançant un web amb que aconsegueixes bons descomptes (50% en aquest cas), la qual cosa permet travessar portes que d'altra manera no gosaries.
Ja veurem.
De moment encara m'embolico amb això de les ulleres.
Tot i la gran comoditat de que gaudeixo ara mateix, fa un moment m'he aixecat per anar a la cuina a recollir la infusió, i m'he oblidat de canviar a les progressives.
Així, el menjador semblava imbuït d'un ambient oníric, amb una borrositat important, al igual que la cuina.
Són els efectes del pas dels anys afegits a una graduació important.
Encara que sempre he defensat que mentre sigui qüestió de vidres no hi haurà cap problema. La qüestió és aconseguir una bona visió.
Ja m'he begut les herbes, i només em queda dir bona nit.
Bona nit.

Esperes la calma

Avui, encara que t'ha durat poc, t'has relaxat de debò per primera vegada.
El matí, de passejada tranquil·la pel bosc al ritme pausat que marca el Floc, i el migdia, de repòs a l'herba del jardí. Una estona de lectura, amb la barreja d'ombra i sol preparada conjuntament pel llençol de núvols que s'entestava a cobrir el cel i l'arbre que et feia de recer.
Amb aigua al final.
Aquest cop les piscines, tot i que nedaves sola, no eren tan íntimes com acostumen a ser al vespre.
A més de la companyia de casa, uns veïns eren a l'herba tot provant d'esgarrapar engrunes al sol.
Tot i així, deliciós.
Ahir vas estrenar ulleres.
Com que són només per veure-hi de prop, has escollit un model força atrevit.
Tenies clar que si haguessis substituït les progressives, t'hauries comprat aquella muntura de color blanc trencat, amb les barnilles ratllades amb un carei translúcid. Precioses i lleugerament més discretes. Però finalment t'has decidit per un model vermell, amb les vores blanques i eixamplades pels voltants. Molt dels seixanta.
I t'agrades amb aquest look, a més d'estar força més còmoda davant la pantalla i els llibres.
Passes la primera setmana de vacances. I encares les dues restants amb aquest mix de lleure i estudi, mentre esperes que la calma t'empapi fins al moll de l'os.

Vacances

Avui comencen les vacances laborals. I dic laborals perquè no marxem enlloc.
Amb la mare amb un braç enguixat i el neguit de la crisi, que no et deixa preparar grans coses, farem uns dies calms amb incursions a la ciutat per anar de compres i, el que em fa més il·lusió, amb rutes gastronòmiques tant a dins com a extramurs.
Es presenten uns dies amb un gran component personal, amb el temps necessari per a meditar, doncs necessito prendre grans decisions.
També dies en els que el màster tornarà a estar molt present, doncs al juliol ha estat gairebé absent, amb tot el que representa de represa accelerada.
Dies que comencen amb el regust agradable d'una sopa de tomàquet amb all, sèsam i alfàbrega, potent i deliciosa, presa en la millor companyia, i amb les ganes d'unes estones d'aigua vesprals, amb el xipolleig de l'aigua com a música de fons, i el quadre immillorable dels arbres i el cel.