Pluja d'obusos

Avui ho veus tot amb ulls de turmenta. Gris, neguitós, i a punt d'esclatar.
Et revoltes en mig dels núvols que, guerrers, tenen la munició preparada per atacar amb un xàfec poderós, però, segurament, et quedaràs amb quatre gotes d'aquelles que, tot i ser intenses, només serveixen per embrutar cotxes i carrers. Com sempre.
I diuen que el dolor a les mans és degut en aquelles coses que voldries fer o dir, però per les que no acabes mai de decidir-te. I això et corseca, sobretot pel record constant a cada fiblada.
Has guanyat moltes batalles, però hi ha un munt de guerres que s'han perdut al últim moment, per sorpresa, sense esperar-ho, i la teva també podria ser una d'aquestes.
Així, escrius. Escrius amb fúria, amb un apressament neguitós amb el que proves d'allunyar fantasmes, mentre el teclat no para de fer-ho present amb els seus clec-clecs accelerats.
I t'amagues de nou a la trinxera, aguantant els embats de la batalla, mirant de guarir-te en mig d'una pluja d'obusos.