Es fa complicat escriure quan et bullen massa coses al cap.
Hem estat tres setmanes d'hospitals i encara no he retrobat el meu tempo.
Massa emocions i massa estrès.
Sortosament tot sembla que torna a una relativa calma.
Aquest matí, mogudes sobretot per la il·lusió que no per les energies, hem baixat a Barcelona a regar el jardí.
Hem estat totes dues un parell d'hores arrancant herbes i endreçant plantes.
Mentre érem allà, pensava en com de difícil m'hauria semblat tornar a jardinejar juntes només fa uns dies, i em sentia agraïda.
Ho ha aconseguit. Tot i el seu precari estat de salut, ha revifat en mig de testos i jardineres, de rascletes i tisores.
Finalment el meu toc d'escombra i la seva estona de regar.
I el sol, que ens ha fet companyia.
