Llum

Avui és un dia diferent.
Havia planejat de fer moltes coses, i em volia llevar d'hora, però, tot i que m'han despertat a les vuit, he comès l'errada de tancar els ulls un moment, per allò de no sortir de pressa del llit.
I dic errada perquè, quan he tornat a obrir els ulls, eren tres quarts i cinc de dotze. No m'ho podia creure!
Però així ha estat. Duia molt cansament acumulat, i m'ha vençut.
Amb tot, he pogut fer uns encàrrecs, amb molt bona companyia.
Una companya de la coral, que també és mitja mama meva, ha passejat amb el Floc i amb mi fins al centre, i hem acabat la conversa amb una estona molt entretinguda a la taula del seu jardí.
He arribat tard a casa, i he dinat ben a gust doncs hi havia gana.
Ara, després d'un cafetó, m'esperen un parell llarg d'hores en les que espero enllestir força coses, i després una xerradeta amb una de les meves millors amigues.
Un dia feliç, amb un color brillant i un sol que enamora!

Tardor

Avui he entrat dins la tardor.
De cop m'he adonat que l'estiu ha quedat enrere, i he tornat a la vida del temps del fred.
Aquesta tarda he gaudit d'una bona estona d'agulla, doncs calia cosir unes quantes coses i, tot i que no he acabat tot el que volia, n'he quedat satisfeta.
I m'ha acompanyat Schubert. La mort i la princesa, i Rosamunda.
Li anava bé aquesta música a la tarda.
He deixat el cabàs de palla amb aquelles petxines que li pengen, i he preparat una bossa més adequada.
He retornat a la màniga llarga, i m'he posat el primer mocador al coll.
Vermell, de cotó, amb motius blancs, d'aquells típics d'anar amb texans.
Al llit torna a lluir aquell cobrellit que tant em va enamorar ara fa vint anys, de jacquard amb cuadrets de flors diverses sobre un fons crema, d'un cotó gruixut, que em sembla molt més bonic que el d'hivern, un regal molt útil però no ben bé del meu gust ja que el trobo una mica fosc.
Ara, prepararé una infusió, i m'endinsaré en uns llençols ben engalanats.

Esperaràs la primavera

No hi ha música en l'adob
del jardí que ara et tempta
sinó temps, lletra i força, empenta.
I t'hi passeges, admirant tot de brots
amarats de franquesa.

Esperaràs la primavera
per veure esclatar les poncelles

Ulls petits

El dilluns al vespre vaig anar al tanatori per acompanyar una estona a una contralt del cor a on canto.
Al xerrar amb ella, em va explicar la mort sobtada del seu pare, d'un infart.
Així, de cop, em vaig trobar tornant a viure sensacions que no per antigues fan menys mal.
En la seva incredulitat hi veia la meva, i també tornaven aquella buidor sobtada i aquella angoixa que em va fer estar un dia sencer amb un sanglot nerviós i que no em deixava respirar com cal.
I l'enyor, que ja saps amb certesa des del primer moment; i aquells coberts que havies de retirar de taula quan la paraves d'esma.
També les llàgrimes, que varen trigar força hores en sortir, encara que abundoses i llargues. Molt llargues.
En tornar a casa, sense ganes d'escoltar música, els meus pensaments eren ben lluny del volant i la carretera, i encara tinc els ulls petits, traspuant tristesa.

Tortells de crema

Els temps passats sempre hi són
i t'agrada recordar-los
així com recordes la infantesa
amb els tortells de diumenge i la rialla plena.
Però creus que canviaràs el perfum
doncs hi ha noves aromes que t'atrauen
i colliràs altres flors per omplir la teva estança.
Recordaràs els records
i els somniaràs amb tendresa
però saps que no tornaran mai
aquells tortells de crema.

Benvinguts!

Aquests dies, en veure redissenyat el bloc d'un amic, m'ha agafat el cuc de posar-m'hi.
Estic valorant una plantilla, però encara no m'he acabat de decidir doncs la actual ja no és entre les disponibles i potser no podria desdir-me'n. Ja veurem.
El comentari ve al cas ja que, tot remenant, em vaig adonar que no m'havia interessat per les estadístiques que ara posen al nostre abast, i hi vaig clicar.
I resulta que hi ha molta més gent del que m'imaginava que hi entra. Molta més! I, tot i ser un bloc en català, té lectors dels Estats Units i d'altres països, que usen el traductor de google. Molt curiós.
Ara, he de dir que, en veure els meus escrits en anglès, vaig riure força ja que les traduccions tenen errades que fan perdre el sentit del text, quedant coses força rares. Deuen de pensar que estic com una regadora!
Bé, en qualsevol cas, benvinguts tots a casa meva!!

Progrés

Aquests dies estic aconseguint una tranquil·litat interior mesclada amb una calma exterior com fa temps.
M'ho vaig proposar fermament i tant la meva actitud com la ajuda mèdica que rebo estan fent el seu efecte.
Sóc capaç de dormir una quantitat d'hores més adequada que abans i em miro les coses des d'una perspectiva més optimista i més serena.
Estic vivint una fase important del meu creixement personal, de l'èxit de la qual en pot sortir beneficiat el meu futur.
La metgessa em diu que sóc molt lluitadora, i això m'anima.
Sempre he concebut la vida com un mitjà per progressar com a persona, i procuro posar tots els mitjans que tinc al meu abast.

Petjades

Et pensaré llarg, potser sempre
i l'enyor donarà pas a un somni tendre.
Deixarem les nostres petjades
a la sorra d'una platja imaginaria
i encendrem un foc que ens arreceri de la fosca
mentre el mar ens ofereix la seva dansa.

Malgrat tot, sempre ens sabrem
l'un de l'altre.

Piano

Avui havia de ser un dia especial. Finalment, després de molts anys, avui traslladava el piano a casa meva.
Sembla impossible que encara s'estigui a casa de la mama, però així ha estat.
Una avaria d'última hora al furgó del transport que no ha pogut enllestir-se aquest vespre ha fet posposar el viatge del meu instrument fins al proper divendres.
M'ha sabut greu doncs em fa molta il·lusió donar aquest pas, per diferents motius algun dels quals arribarà a un nou post.
I ho havia dit a uns quants amics. I també a companys de la feina que, tot i estar acostumats a les meves bogeries, em miraven encuriosits per la eufòria amb que els hi explicava l'esdeveniment.
Ara tinc al meu costat un munt de partitures plenes d'anotacions que hauran d'esperar al proper cap de setmana per recordar-me la seva melodia.
Una curiositat: entre mig dels llibres de música hi he trobat un programa del Palau, amb peces de Mozart, de l'any 1980. Mare de Déu si en fa d'anys!

Presó de roses

Alliberem-nos d’aquesta
presó de roses
de la qual en coneixem prou bé
les espines
i busquem altres jardins
potser més senzills però amables.

Conservem això sí uns quants
pètals
dins del nostre millor llibre
de poemes.

De plantes

Ha estat una setmana difícil.
Tot i que la feina que faig m'agrada molt, sembla que hi havia un munt de gent esperant-me amb una colla de temes urgents per treballar. I clar, una només té dues mans i un cap, i aquest ha arribat a moments de col·lapse.
A més, una agenda farcida de temes mèdics, que ha fet que els meus horaris fossin esbojarrats.
Però bé, ja és dissabte, i penso gaudir del cap de setmana.
Ahir, mirant les plantes a casa de la mama, vaig veure al pati d'abaix un test de cap per avall d'aquells tan antics, en el que no m'havia fixat mai. És bonic. Vell i bonic. I la mama de seguida me'l va oferir ja que, com que és pesat, ella no el fa servir.
El diumenge el recolliré, i m'anirà perfecte per a posar-hi la gardènia que em vaig comprar a primers d'agost, tota verda i poncellada, a la que espero animar a florir amb aquest canvi.
I segueixo amb l'aventura dels ciclàmens petitets que em van brotar, i dels que uns quants han sobreviscut tot un any. Ara ja tenen les fulles nervades, i mostren l'aspecte que en coneixem d'aquesta planta però encara una mica menuda. Si aconsegueixo que floreixin aquesta tardor seré molt feliç. Molt!
I ara, vaig a veure com funciona la planxa nova, de color ataronjat, que ha substituït a una que necessitava la jubilació.