Ha estat un cap de setmana apagat per fora, però no pas per dins.
Els matins, grisos i boirosos, no han deixat pas a un sol que lluitava per deixar-se veure, sense gaire èxit, entre els núvols i la suau capa filosa que ho cobria tot pel matí.
La roba no s'ha eixugat gaire, però encara he aconseguit un bon percentatge de peces endreçades. Millor del que em pensava.
La calma. La calma ha aconseguit un dissabte de descans i un diumenge tranquil.
I em convenia. La setmana havia estat intensa i la vaig rematar amb una tarda de jardí d'allò més atrafegada. Encara hi queda molta feina, però poc a poc va agafant aquell aire espaiós que jo volia.
Les hortènsies d'hivern ja arrenquen una segona florida, i les violetes esclaten de color i perfum.
I vaig fent les cortines. Finalment he pogut encarregar els suports que necessito, que són d'una mida massa petita per ser habituals i he dedicat un parell d'hores d'aquest vespre a cosir les vores, mentre unes simfonies de Mahler embolcallaven l'ambient.
I ara miraré d'acabar el vespre d'una forma tranquil·la. Per no perdre aquest tempo.
