Ahir una companya de feina se'm va enfadar una miqueta.
En quan em va veure, va posar cara de malalta i, com sempre, em va explicar que es trobava molt malament.
Com que no la vaig plànyer i vaig intentar animar-la, es va molestar.
No puc entendre aquesta actitud davant la vida, sempre buscant la compassió dels altres per nicieses.
Tothom en te, de problemes, però els hi hem de donar el lloc justet, ni una miqueta més.
Potser sorprèn que tot això ho digui algú com jo, que s'ha passat molts anys queixant-se de les seves malalties.
Les circumstàncies eren dures, ja que els calmants no funcionaven i fins i tot m'havia punxat jo mateixa per poder anar a estudiar. La pèrdua del pare, el desastre econòmic...
Vaig perdre el riure. Em vaig tornar agre i tot se'n van anar a pastar fang.
Fins que no vaig entendre que, ja que el dolor i jo érem una parella indissoluble i la única solució passava per aprendre a conviure junts, res no va funcionar.
Em vaig relaxar i tot va començar a millorar. Molt a poc a poc, però sempre endavant.
Amb el temps va tornar el riure.
La meva vida ha canviat.
Amb aquest bagatge i bons amics he aprés a decidir per mi mateixa i a veure la cara positiva de tot. Sempre hi ha una cara positiva, si un la vol veure.
El meu aspecte, les meves relacions laborals i personals han girat al cent per cent, i sovint trobo somriures.
He aconseguit moltes coses, algunes força importants.
És clar que encara queda molt camí per fer, però per això som aquí, per millorar.
A l'assaig d'ahir, una soprano de la coral em va dir que hauria de pagar el doble, ja que era evident que era la que més gaudia de tot.
Aquest comentari i uns ulls brillants, el millor regal!
dijous, 31 de gener del 2008
dimarts, 29 de gener del 2008
Vida II
Les circumstàncies ajuden a forjar el caràcter.
Sense germans i la més petita amb massa diferència entre els cosins (més de quinze anys amb el més proper), unit a una família amb poques relacions socials i molta feina, fan que t'acostumis a passar sola una gran quantitat d'hores.
Llegeixes molt, moltíssim, i gaudeixes del que tens a l'abast: música i natura.
Aprens a viure endins, plenament, sense que la manca d'interacció amb altres nens sigui un neguit.
Te la seva part negativa, ja que no en saps gaire de relacionar-te, però també la positiva, doncs no necessites de ningú per passar-t'ho bé.
Això queda per sempre. El gaudi interior és el més ple, el millor, el que et dóna més vida.
Vida interior. La millor vida.
Sense germans i la més petita amb massa diferència entre els cosins (més de quinze anys amb el més proper), unit a una família amb poques relacions socials i molta feina, fan que t'acostumis a passar sola una gran quantitat d'hores.
Llegeixes molt, moltíssim, i gaudeixes del que tens a l'abast: música i natura.
Aprens a viure endins, plenament, sense que la manca d'interacció amb altres nens sigui un neguit.
Te la seva part negativa, ja que no en saps gaire de relacionar-te, però també la positiva, doncs no necessites de ningú per passar-t'ho bé.
Això queda per sempre. El gaudi interior és el més ple, el millor, el que et dóna més vida.
Vida interior. La millor vida.
No castiguis la passió
No castiguis la passió
Silent o mostrada
volguda i patida
mai buscada
sempre intensa
Ni bruta ni miserable
mai fora de lloc
acceptada
Font de vida
riu de joia
Silent o mostrada
volguda i patida
mai buscada
sempre intensa
Ni bruta ni miserable
mai fora de lloc
acceptada
Font de vida
riu de joia
Vida
Viu sempre amb tota la intensitat
amb la que ho saps fer.
Gaudeix i pateix sempre a fons
i així sabràs que hi ets de debò.
Aquella música que et transporta,
la subtilesa d'un perfum evocador,
el verd intens d'un bosc humit
i un raig de sol plaent.
Vida interior. La millor vida.
amb la que ho saps fer.
Gaudeix i pateix sempre a fons
i així sabràs que hi ets de debò.
Aquella música que et transporta,
la subtilesa d'un perfum evocador,
el verd intens d'un bosc humit
i un raig de sol plaent.
Vida interior. La millor vida.
dilluns, 28 de gener del 2008
Marcadors de vida
Ella, silent,
no pot deixar mai
de llegir els senyals
Sempre hi són
Comunió inevitable
Vida dins la vida
no pot deixar mai
de llegir els senyals
Sempre hi són
Comunió inevitable
Vida dins la vida
diumenge, 27 de gener del 2008
Interiors
Desprès de la disbauxa,
recolliment.
Gratitud pel gaudi
d'unes lletres acurades
exposades a tothom.
Delicadesa, sensibilitat,
sentiments a flor de pell
i una sensació de viure endins
plena i confortable.
recolliment.
Gratitud pel gaudi
d'unes lletres acurades
exposades a tothom.
Delicadesa, sensibilitat,
sentiments a flor de pell
i una sensació de viure endins
plena i confortable.
Dia complet!
Avui hem estat assajant tot el matí. Una colla de cantaires aficionats traient punta a un Rèquiem ja cantat altres vegades, amb moltes ganes de tornar-hi i gaudint força del moment.
Per a l'hora de dinar, hi ha hagut un canvi de plans. Cap problema! Li hem donat la volta a la truita ràpidament.
Com que hi havia força menjar, de seguida hem organitzat un dinaret.
Quin goig! He acabat amb un mal de cap terrible i el coll a tres quarts de quinze, però feliç de tenir bons amics al voltant.
La mare diu que casa meva sembla un restaurant, però és una sensació fabulosa poder atendre'ls (amb més o menys fortuna ja que no soc una gran cuinera), gaudint de la seva companyia, rient força, com no!, i sentint-me afortunada de tenir-los al meu voltant.
Per a l'hora de dinar, hi ha hagut un canvi de plans. Cap problema! Li hem donat la volta a la truita ràpidament.
Com que hi havia força menjar, de seguida hem organitzat un dinaret.
Quin goig! He acabat amb un mal de cap terrible i el coll a tres quarts de quinze, però feliç de tenir bons amics al voltant.
La mare diu que casa meva sembla un restaurant, però és una sensació fabulosa poder atendre'ls (amb més o menys fortuna ja que no soc una gran cuinera), gaudint de la seva companyia, rient força, com no!, i sentint-me afortunada de tenir-los al meu voltant.
divendres, 25 de gener del 2008
Fan el que volen
Avui m'han fotut l'hora de dinar.
He procurat no sortir gaire tard de la feina per poder dinar amb una mica de tranquil·litat, ja que a les cinc he d'anar a un altre lloc, i coi, les noies de fer feines (sí, avui n'hi ha dues, sempre depèn) son encara a casa.
Vaig demanar sobretot que vinguessin ben d'hora els divendres (bé, un si i l'altre no, que el pressupost no dóna per a tant) ja que és l'únic dia de la setmana que plego al migdia de treballar i no hi ha manera. Que si les migranyes, que si va al metge... No puc disposar de casa meva quan la necessito.
Aquest servei val molts diners, i a més, haig d'estar força contenta de tenir algú que treballa acceptablement i, sobretot, és de confiança. Ara, jo no m'imagino dient al meu cap que treballaré en els horaris que em convingui a mi, i no en els que convé a l'empresa, que és la que em paga!
He procurat no sortir gaire tard de la feina per poder dinar amb una mica de tranquil·litat, ja que a les cinc he d'anar a un altre lloc, i coi, les noies de fer feines (sí, avui n'hi ha dues, sempre depèn) son encara a casa.
Vaig demanar sobretot que vinguessin ben d'hora els divendres (bé, un si i l'altre no, que el pressupost no dóna per a tant) ja que és l'únic dia de la setmana que plego al migdia de treballar i no hi ha manera. Que si les migranyes, que si va al metge... No puc disposar de casa meva quan la necessito.
Aquest servei val molts diners, i a més, haig d'estar força contenta de tenir algú que treballa acceptablement i, sobretot, és de confiança. Ara, jo no m'imagino dient al meu cap que treballaré en els horaris que em convingui a mi, i no en els que convé a l'empresa, que és la que em paga!
diumenge, 20 de gener del 2008
Ecologia
Aquests dies he rebut un mail de propaganda d'una coneguda marca de cotxes, en el que es fan ressò de les noves tecnologies "ecològiques" que fan servir.
Un soroll molt agradable d'aigua que cau, una fotografia d'un bosc frondós i un muntatge acurat fan que tinguis una sensació de natura genial. Tot preparat per a que rebis el seu missatge: "fem cotxes ecològics".
La cosa arriba a un extrem en el que sembla que aquests cotxes no contaminin gens.
Pensem una mica: tots els cotxes contaminen, i força. En les nostres mans està el fer-ne un ús racional i evitar desplaçaments innecessaris, fent servir més les cames.
Està molt bé que cada vegada es forci més l'ús de vehicles menys contaminants, i entenc que els fabricants han de fer unes inversions quantioses per anar-se posant al dia i, es clar, en volen treure un bon rendiment. Ara, vigilem que no ens facin beure a galet. Contaminar menys no vol dir no emetre gasos nocius per al medi ambient; només vol dir reduir aquesta quantitat per tal d'adaptar-se a les normatives actuals.
Un soroll molt agradable d'aigua que cau, una fotografia d'un bosc frondós i un muntatge acurat fan que tinguis una sensació de natura genial. Tot preparat per a que rebis el seu missatge: "fem cotxes ecològics".
La cosa arriba a un extrem en el que sembla que aquests cotxes no contaminin gens.
Pensem una mica: tots els cotxes contaminen, i força. En les nostres mans està el fer-ne un ús racional i evitar desplaçaments innecessaris, fent servir més les cames.
Està molt bé que cada vegada es forci més l'ús de vehicles menys contaminants, i entenc que els fabricants han de fer unes inversions quantioses per anar-se posant al dia i, es clar, en volen treure un bon rendiment. Ara, vigilem que no ens facin beure a galet. Contaminar menys no vol dir no emetre gasos nocius per al medi ambient; només vol dir reduir aquesta quantitat per tal d'adaptar-se a les normatives actuals.
dimarts, 15 de gener del 2008
Comentaris
En quant tingueu una estona, tots els que aneu llegint els meus textos hauríeu d’entretenir-vos en tirar enrere ja que hi ha hagut algú molt estimat que m’ha donat en paper una colla de comentaris. Els he anat passant poc a poc, i fins i tot hi he afegit alguna cosa més.
Hi ha reflexions que valen molt la pena. És una lliçó més de vida i sempre és bo aprendre!
dimecres, 9 de gener del 2008
Regals
Hi ha molts tipus de regals. N'hi ha de molt cars i d'altres no tant. El seu valor però, no es pot mesurar mai pels diners que costa, sinó per les ganes i la voluntat que hi posa la persona que te'l fa.
Aquest any, tant per als Reis com per al meu aniversari, n'he rebut de fantàstics. I encara n'he de rebre.
N'hi ha un que és especial, encara que no l'he vist, ja que qui me l'ha comprat m'està "torturant" ben bé des de finals d'octubre amb la sorpresa. De segur que m'agradarà, ja que el més bonic que té, sigui quin sigui l'objecte, és l'il·lusió que aquesta persona ha sabut mantenir durant tant de temps.
N'hi ha un altre que m'estimo molt, que ha estat especialment confeccionat per a mi, fent referència a un tema que m'agrada molt.
Un de casa, fet amb tota la cura possible, amb molt d'afecte i amor, que a més és increïble.
Com no, tots els altres han estat comprats amb molta il·lusió, i així els valoro.
El millor dels regals és tota la gent que hi ha al darrera, que t'estima i vol fer-te feliç.
Ho han aconseguit!
Gràcies a tots!
Aquest any, tant per als Reis com per al meu aniversari, n'he rebut de fantàstics. I encara n'he de rebre.
N'hi ha un que és especial, encara que no l'he vist, ja que qui me l'ha comprat m'està "torturant" ben bé des de finals d'octubre amb la sorpresa. De segur que m'agradarà, ja que el més bonic que té, sigui quin sigui l'objecte, és l'il·lusió que aquesta persona ha sabut mantenir durant tant de temps.
N'hi ha un altre que m'estimo molt, que ha estat especialment confeccionat per a mi, fent referència a un tema que m'agrada molt.
Un de casa, fet amb tota la cura possible, amb molt d'afecte i amor, que a més és increïble.
Com no, tots els altres han estat comprats amb molta il·lusió, i així els valoro.
El millor dels regals és tota la gent que hi ha al darrera, que t'estima i vol fer-te feliç.
Ho han aconseguit!
Gràcies a tots!
dimarts, 1 de gener del 2008
Música sense temps
Fa pocs dies vaig anar al cinema a veure "El silenci abans de Bach".
M'ha fet pensar moltíssim, però, d'entre totes les reflexions, una.
Donada la vida que portem, sempre atrafegats, no dediquem el temps necessari a escoltar música com Déu mana, es a dir, tranquils i sense fer res més que gaudir d'ella. Ans al contrari, en el meu cas, les millors peces sempre comparteixen la planxa, cosir o alguna feina de la casa que, això sí, no sigui especialment moguda.
Perds el fil. No pots captar els detalls. Hi passes per sobre.
A la pel·licula surt reflectit aquest tema: una variació tocada en un vagó de metro en moviment, una forquilla que cau a casa dels Bach en mig d'una lliçó...
Sempre he tingut mala consciència al respecte, però suposo que és la forma més habitual d'avui en dia per gaudir d'un art que vol concentració.
M'ha fet pensar moltíssim, però, d'entre totes les reflexions, una.
Donada la vida que portem, sempre atrafegats, no dediquem el temps necessari a escoltar música com Déu mana, es a dir, tranquils i sense fer res més que gaudir d'ella. Ans al contrari, en el meu cas, les millors peces sempre comparteixen la planxa, cosir o alguna feina de la casa que, això sí, no sigui especialment moguda.
Perds el fil. No pots captar els detalls. Hi passes per sobre.
A la pel·licula surt reflectit aquest tema: una variació tocada en un vagó de metro en moviment, una forquilla que cau a casa dels Bach en mig d'una lliçó...
Sempre he tingut mala consciència al respecte, però suposo que és la forma més habitual d'avui en dia per gaudir d'un art que vol concentració.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)