Avui m'han fotut l'hora de dinar.
He procurat no sortir gaire tard de la feina per poder dinar amb una mica de tranquil·litat, ja que a les cinc he d'anar a un altre lloc, i coi, les noies de fer feines (sí, avui n'hi ha dues, sempre depèn) son encara a casa.
Vaig demanar sobretot que vinguessin ben d'hora els divendres (bé, un si i l'altre no, que el pressupost no dóna per a tant) ja que és l'únic dia de la setmana que plego al migdia de treballar i no hi ha manera. Que si les migranyes, que si va al metge... No puc disposar de casa meva quan la necessito.
Aquest servei val molts diners, i a més, haig d'estar força contenta de tenir algú que treballa acceptablement i, sobretot, és de confiança. Ara, jo no m'imagino dient al meu cap que treballaré en els horaris que em convingui a mi, i no en els que convé a l'empresa, que és la que em paga!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada