Garbuix

Ets aquí provant, sense èxit, de posar en ordre els teus pensaments.
No saps si, com en aquell conte de Murakami, tu també tenies la panxa plena de cucs i has passat a l'altra banda del mur.
Tothom et diu el què, però només tu pots aclarir el garbuix que et fa ballar el cap.
I saltes de la feina a l'embolic sense adonar-te'n tot i que procures no perdre la concentració necessària.
Sort en tens d'aquestes lletres...

Calma

Quarts de sis de la tarda d'un divendres que, frenètic al dematí, em regala una estona de calma.
La mare i el gos dormen, i jo guardo la casa amb un cafè amb gel al costat.
Acostumada a gaudir la meva soledat, enyorava un moment com aquest.
Necessito descansar i he decidit que el cap de setmana serà calm, pausat i tranquil.
Així, els meus plans per a aquesta tarda passen per una estona de cosir i, quan baixi una mica més el sol, una estona d'herba i aigua.
Amb aquesta crisi tan cruel que ens tenalla, hi ha molts nervis a la feina. Males cares, comentaris fora de lloc i, fins i tot, crits.
Jo m'allunyo de tot això i procuro que la meva feina, tot i seguir un ritme delirant, segueixi envoltada de bon humor.
Les meves són potser les més sonores i abundants de les escasses rialles que se senten a l'empresa, i no deixaré que es fonguin fàcilment.
Crec fermament que encara tenim camí per recórrer. Per la meva part no quedarà.
Em sembla sentir passes. Posarem fil a l'agulla.

Lamentable

Abans d'ahir, mentre dinàvem al menjador de l'empresa, una companya explicava com la seva filla de vint anys fa temps que porta una alça en una de les sabates per tal de compensar una mica una escoliosi important a l'esquena que li provoca dolor de fa temps.
Va narrar com un metge de la seguretat social no li va fer el cas que calia tot i que ella duia a la nena, llavors adolescent, en una visita anual, i que finalment, en dur-la en un altre centre públic, li van dir que ja havia fet tard i que només li van proposar una fixació de l'esquena que no va acceptar per tal de no minvar la mobilitat de la noia.
També va comentar enfadada com el segon metge li va dir que no havia estat prou al cas.
Conec de ben aprop les escoliosis, i conec els problemes que arriben a patir els nens que les pateixen.
I vaig haver de callar.
No vaig dir res en absolut doncs recordava com, en aquells anys crucials per a la seva filla, en lloc de buscar ajuda mèdica encara que fos privada, aquella família s'havia comprat una torre als afores d'un poble de la comarca, i feien viatges espectaculars als estius i estades a la neu els hiverns.
No hi va haver l'atenció necessària, i ara aquesta noia en pateix les conseqüències mentre la mare s'espolsa la responsabilitat de l'esquena.
Lamentable.

Espurna

Creus que ja no és hora de posar-t'hi, però, com amb tantes altres coses, sents el neguit de tenir abandonat aquest espai que tant de tu diu i tant t'ha ajudat a escampar boires.
Et ballen massa coses al cap que podrien omplir un post, però el garbuix és important i no saps com triar.
I no ho fas. Solament plasmes el neguit per al poc temps que et dediques pell endins.
Vius amb força i, poc a poc, retrobes l'energia que et calia.
Penses que, a poc que el cuidis, el cos et donarà treva i retrobaràs espais i lletres.
De moment, però, només aquesta espurna.
Aviat hi haurà foguera.