Concert

Aquest matí hi ha hagut assaig. Dues peces curtes i conegudes per tancar el trentè aniversari de la coral amb antics cantaires.
I és que aquest any he cantat en una altra coral, a Molins de Rei.
Ha estat un curs diferent, en el que he mirat de passar desapercebuda, i tot just em conec el nom de la majoria de cantaires. Però necessitava fer-ho així. Dedicar-me només a la música, sense cap mena d'implicació personal. Gat escaldat...
He gaudit i he après molt, però que molt.
Un repertori clàssic, que és el que em va fer iniciar aquesta nova aventura, i la grata sorpresa d'un mestre excepcional amb el que, tot i que sóc un desastre controlant la veu, he après moltíssim.
Han estat moltes hores de vocalitzar, llegir partitures i aconseguir fer música.
D'emocionar-me quan poc o molt me'n sortia i d'amoïnar-me davant les meves mancances.
El passat dijous, una frase del mestre que va ser com un regal: "a mi m'agrada afinar els silencis, i aquest és molt important". I jo, bocabadada, vaig veure com, en funció de com acabes la última nota, el ressò que en queda dóna vida o no en aquell silenci.
I com aquest, tants detalls que m'han fet viure la música amb una intensitat que enyorava.
En quinze dies cantarem i, l'esforç fet en una època complicada a nivell familiar, tindrà encara més recompensa.

Intimitat

Ella obre la porta. Coneix molt bé allò que hi trobarà.
Parets antigues, paper pintat i persianes. Fogons, gas i plantes.
Primer ha de fer neteja. I no només de la pols acumulada, sinó d'objectes que ara ja no tenen sentit.
Necessita donar un aire nou al seu espai. Llum, pintura, despatx, llibres i música. Els mobles ja vindran. O no. Tant li val.
Necessita pau. Recomençar. Mai és tard.
I plorar dins la intimitat dels llençols.