divendres, 23 de desembre del 2011

Només plores

Avui no tens l'ànim adequat.
Es suposa que hauries d'estar contenta de dedicar aquests dies a preparar el Nadal, però aquest mix perniciós de cansament i estres, no et deixen pensar i gaudir el que t'envolta.
Penses en canviar el dinar de Sant Esteve, però no tens idees. I tampoc tens clars els entrants de Nadal.
El pessebre és per fer i et fa mal l'esforç fet per netejar el terra de la cuina.
I et sents obligada a tirar endavant sense pausa.
No et queda més remei que deixar a un costat els estudis, amb el neguit que això et comporta ja que vas amb el temps exageradament just, i arrencar un dia pensat només per als altres de casa.
I vas plorant mentre escrius. Et falta la força.
Però ara t'aixecaràs de seguida i miraràs d'enllestir-ho tot encara que no els somriuràs com acostumes. A tant no arribes. Només plores.

divendres, 16 de desembre del 2011

Austeritat

Vivim temps de crisi. Això no és cap novetat. Però a casa ens estem plantejant uns Nadals més austers. Per força.
El meu marit fa gairebé dos anys que no rep les pagues extres i, pel que es veu, no crec que n'arribi ara.
Som senzills i no tenim càrregues i, tot i que a mi també m'apliquen un ere d'un dia a la setmana amb la conseqüent escurçada de sou, no hem patit estretors.
Aquest Nadal però, segur que serà més auster, doncs a la meva empresa ens han anunciat que tampoc cobrarem la paga doble. Que és una qüestió puntual i cobrarem aviat, però no ara.
Imagineu les cares que hi veig a l'hora de treballar. Molta gent amb sous justets ja havia emparaulat els diners i, és clar, els estalvis no els hi sobren. Reis, torrons.... Suposo que hauran d'explicar a la canalla que Ses Majestats també tenen problemes.
Ahir vaig aprofitar un temps mort per mirar botigues i, tot i que no em trobo amb els mateixos maldecaps que ells, em vaig sentir una mica trista.
No crec que pugui fer els regals que acostumava. Aquella llista llarga de "nebots" als que tanta il·lusió em fa obsequiar. Però és que no em passa pel cap el fet de gastar uns diners que en aquest moment no disposo.
I a casa farem el mateix. Austeritat i senzillesa per bandera.
Potser les menges no seran luxoses, però mirarem de gaudir de família i amics amb la mateixa il·lusió de sempre.