Bloc

Enyoro el bloc.
No me'n puc estar d'escriure quatre lletres d'una revolada.
Tot i que les condicions de l'hospital són immillorables, he de dir que no hi ha cap zona wifi. Impossible connectar-se.
Allà, anem lliurant batalles.
Finalment el divendres al vespre varem pujar a planta, però he de dir que el ronyó no treballa com deuria. La mama ha guanyat catorze quilos de pes degut a la retenció de líquids.
De totes formes, el que ha estat prioritari és el seguiment del cor, que va anar força endarrere.
Ahir la mama semblava un pollet, sense forces, i s'ofegava molt. El metge va parlar de la necessitat d'un marcapassos si no s'estabilitza.
Avui però, comencem a remuntar una mica. Ja veurem.
Per sort, està molt animada. I això ajuda.
Jo he tornat a treballar per la tarda.
Seguiré dormint a l'hospital.

Reflexions i cansament

No estic de gaire bon humor.
Excessivament cansada, he provat de dormir una estona en quan he arribat a casa.
El meu cos, independent ell, ha fet cas omís de la situació i no ha aprofitat ni tant sols cinc minuts.
Amb el cap embotat i un nivell considerable de dolor que em tenalla, afegits en aquest cansament, no tinc ganes de fer res de res.
He recollit la roba estesa, però encara no he posat una altra rentadora.
El sopar està per fer, tot i que el bacallà està a punt, esperant-me a sobre del marbre.
La cosa no acaba de rutllar.
Tot i que els metges em diuen que són complicacions normals, que no m'he d'amoïnar, el cert és que els ronyons no acaben de funcionar.
Aquesta tarda li feien transfusió d'un parell de bosses més de sang. Diuen que ajudarà.
El que és clar és que encara estem a cures intensives i m'han comentat que potser fins dilluns, si no es restableixen els nivells de creatinina.
Cada dia ho organitzo tot per marxar a l'endemà, però no arriba el moment de pujar a planta i jo, aquí, palplantada, rendint poc a la feina i amb un cansament que em supera.
He de dir que ella està força animada. Suposo que allà se sent protegida.
A més, no pateix dolor, que era la seva gran por.
Potser no m'hauria de queixar però coi!, si no ho faig aquí, no ho puc fer enlloc.
Fa una estona, abans de treure el gos, m'he vist al mirall.
No m'agrada veure'm tan cansada, però aquest migdia no he tingut esma de repassar el maquillatge.
No ho tornaré a fer.
El fet de veure'm uns ulls apagats no m'ajuda.
Abans pensava que les dones que cuiden la imatge són superficials. Anava errada.
Un bon aspecte et dóna ànims i fa que transmetis aquests ànims als demés.
No cal anar feta una pepa. Només potenciar una mica els trets i dissimular una miqueta les imperfeccions.
De res serveix mostrar una cara cansada o deslluïda. No cal.
Així, demà tornaré a fer ús d'aquella bosseta de roba amb flors taronges, grogues i verdes, força llampants, que amaga pólvores, pintallavis ben discrets i negre per als ulls.

Cansament

Avui estic excessivament cansada i adolorida. Marxo de seguida al llit.
Ha estat un dia dur.
Per un moment, s'ha parlat de la possibilitat d'haver de tornar al quiròfan doncs semblava que hi havia una gleva de sang al pericardi. Una ecografia ha confirmat que era una falsa alarma.
El cor va encara massa lent i necessita del marcapassos, i els ronyons no perfundeixen adequadament.
Diuen que són complicacions habituals. Que no hi ha el perquè amoïnar-se.
Procuro estar tranquil·la, però he de dir que un neguit m'ha corsecat, m'ha minvat les forces.
A la empresa, la feina em surt per les orelles.
Espero que les forces no em deixin, i espero dormir.
El dilluns, només tres hores; ahir vora sis. A veure aquesta nit.

Batalla

Sempre hem viscut sense paraules
però no m'acostumo a respirar
sense les teves lletres
I els teus ulls parlen
però potser no els entenc
Penso que, malgrat l'esforç,
encara m'estimen
I em trenco per dins
provant d'escombrar tanta passió
que guanya una batalla darrera l'altra
en aquest glaç
que no acaba mai d'arrelar
dins de la meva ànima

Ordre

Estic força cansada, però necessito posar en ordre algunes coses. Com sempre, escrivint.
Puc dir que em sento satisfeta de la feina feta.
Han estat uns dies intensos de reflexions, de parlar del problema i de la intervenció, de fer que constantment la mama fos capaç de treure els dimonis i les pors que la menjaven per dins.
Hem parlat molt, moltíssim, i puc dir que ha valgut la pena.
Considerant que ella no és gens forta, ha fet força bon paper.
No s'ha deixat endur massa, i ha estat capaç d'anar acceptant la situació. De mica en mica.
Jo he estat molt tranquil·la. Molt.
M'he posat música clàssica i he estudiat força.
M'he menjat tot el capítol del nitrogen.
Les enamines i altres bèsties relacionades han deixat anar molts dels seus secrets, doncs hi ha una colla de reaccions que no s'estudiaven quan jo era al Químic.
Aquests dies ja em vaig polir la estereoquímica.
Puc dir que he fet una llegida molt a fons de pràcticament la meitat de la assignatura.
Demà, a estones, a la feina, i dimecres també.
Suposo que el dijous tornaré als àpats de verdura, peix i fruita de tots colors que he pogut anar triant a l'hospital. I les pastetes de l'esmorzar, que allà són molt bones i és la única concessió que em faig aquests dies per tal de dur una dieta el màxim de saludable ja que l'exercici és mínim.

Marxo

Marxo, i me'n emporto els bons desitjos de molts.
Puc dir que tinc molts amics, molts, i que la càrrega d'ànims que m'heu donat tots plegats no la podria posar dins d'una maleta d'aquelles tan grans.
La duc ben endins, i de segur que m'ajudarà.

Molts petons a tots els que d'una forma o altre em feu costat.

Cant feliç

El dimecres a la nit va ser guaridor.
El cant, com quasi bé sempre, em va portar felicitat.
Un poema del Papasseit que m'acompanya des de l'adolescència, afegit a un arranjament molt bonic per a cor, va instal.lar un somriure dins meu que, tot i la duresa d'aquests dies, no s'ha esborrat gens ni mica.
Ja tenim l'ERE mig enllestit. En quan Treball el concedeixi, em quedaré a casa els divendres.
Encara no sé pas com m'ho faré per anar enllestint la feina.
Aquests dies, donat que en passaré uns quants a l'hospital, he hagut de preveure moltes coses per tal de no deixar gaire penjat a ningú.
Ja m'han donat els divendres expressament, doncs és el dia en què fem menys hores. Pleguem al migdia.
Tot i la injustícia que representa, doncs els meus companys treballaran dues hores menys que jo cada setmana, cal que m'ho prengui com una deferència, ja que només el meu cap i jo no hi serem els divendres. Sembla que som els menys prescindibles del laboratori.
Ara que ens han anat explicant coses, sembla que tot plegat és una mesura de prevenció degut a la baixada de comandes d'aquest any, doncs l'any passat es va tancar amb números verds; no gaire galdosos, però verds.
Això tranquil·litza. Res em fa pensar en un possible tancament de l'empresa.
Avui acabaré d'arranjar la habitació per la mama.
He redistribuït un armari per tal d'encabir-hi la gran quantitat de roba que he portat.
Així ho prefereixo.
Ja fa uns anys, va quedar-se uns dies a casa degut a un apendicitis, i es va instal·lar al sofà amb cara de pena i roba que tenia aquí de quan m'havia ajudat a netejar. Tot plegat, deplorable.
Ara, faré que cada dia es vesteixi convenientment.
Ella és molt presumida, i el fet de sortir arreglada al carrer per fer les caminades que ja ens ha dit el metge que farem, serà bo. Segur.
De fet, li ha fet força gràcia el anar triant totes les peces. A més, com que estem en un temps canviant, hem portat una mica de tot.
Em fa molt de respecte aquesta temporada de convivència, però procuro anar acotant totes les variables que crec ens poden fer mal.
Segur que en sortiran d'altres, però ja les anirem solucionant sobre la marxa.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Vaig fent

Vaig fent.
Aquests dies em demostro que puc treballar moltes hores amb un nivell de dolor molt elevat. Com feia temps.
Em costa, força, però tot i que la tensió és constant, conservo un ànim adequat donades les circumstàncies.
El potent maldecap afegit per aquesta tensió fa que unes ombres s'instal·lin sota els meus ulls, i necessito alguna cosa més que les pólvores habituals per aconseguir un bon aspecte.
No em puc queixar.
Avui m'han donat la notícia que la Tresa, la estimada dona de la neteja de l'empresa que pateix de càncer al cap, està esgotant les seves últimes hores entre nosaltres.
Tot ha anat molt de pressa, massa de pressa.
Haurà marxat havent fet un camí molt dur al llarg de tota la seva vida, però haurà deixat un record inesborrable entre nosaltres.
Espero que trobi una justa recompensa.
La trobarà. No pot ser de cap altra manera.
Vaig fent.
Els estudis es van enfilant de mica en mica. Vaig deixant una mica del llast que m'imposen tots aquests anys buits, sense molècules enrevessades, i sense tots aquells conceptes que vaig aparcar en el temps.
Me'n vaig sortint. I m'agrada. M'agrada molt la sensació d'estar fent allò que no havia d'haver deixat mai. De fer el que cal per cloure una etapa molt important de la meva vida.
Em queda però una etapa que no se tancar. No trobo el punt just.
Potser el temps, gran aliat dels impossibles, m'ajudarà.
Vaig fent.

Gel

De tant en tant em desvetlla
Breu i alhora intens
com el soroll d'un estrip
I poc a poc va fent camí
Els cristalls, perfectament formats
mostren la seva simetria
mentre es claven, aprofitant els racons
I l'escalf ja no arriba
S'han endut tota la llenya
Així, amb un ritme lent però imparable
amb una cadència harmoniosa
es va formant el gel
que s'apodera de la meva ànima

Baixa forma, ànim alt

Avui la cosa ja pinta diferent.
En quant m'he llevat he fet tota la taula d'exercicis que ja fa una colla d'anys em va donar el reumatòleg.
És un vídeo en que surt una noia, amb una roba d'esport pròpia de l'època, al costat d'un home amb samarreta imperi i una deformitat a la esquena característica d'aquesta malaltia.
Tots dos van fent els exercicis que una veu en off va explicant i dirigint.
La noia els fa tal i com ha de ser. L'home fa el que pot, i de vegades necessita ajuda.
Els estiraments m'han fet adonar de com de dolorits tinc els muscles, però els exercicis de musculació ho han anat escalfant tot plegat. Ara estic millor.
Encara que el cel no deixa passar més que una llum blanquinosa degut a la capa de núvols que ho cobreix tot, he recuperat les forces que ahir eren de vacances, potser en alguna processó, potser en alguna platja llunyana a on hi llueix el sol.

Baixa forma

Aquests dies estic en baixa forma. Podríem dir que molt baixa forma.
A casa diuen que és cansament. Fins i tot ha sortit la paraula esgotament.
No ho tinc clar. Tot i que a casa diuen que porto un ritme de vida exagerat, no ho acabo de compartir.
El que sí que és clar és que, per diferents motius, des de Nadal que no he pogut nedar com caldria i la meva forma física s'ha ressentit d'una manera brutal.
El cos no em porta i suposo que el sobre esforç a que m'obliga, tant físic com mental, m'està passant factura.
He de confessar que em fan por els dies que han de venir.
La exigència serà important i no estic segura que ho pugui dur com cal.
El nivell de dolor és molt elevat i constant, i les mancances evidents.
Aquests dies reposo força i provo de recuperar forces.
Em cal molt d'autocontrol per dur la vida diària en aquestes condicions.
Demano als d'allà a dalt que m'ajudin a conservar la serenor necessària.
Ara per ara, no em veig capaç de fer-ho tota sola.

Antigues palmeres

Pluja, vent i palmeres
llargues passejades
Vent i pluja
conversa sota una ombrel·la
Pluja, vent i passejades
de mica en mica, destil·lem
part de la nostra essència
i les aromes lliguen
com sempre
Vent, palmeres i pluja
sopar compartit
Passejada, nervis i rialles
indecisió i por
decepció compartida
Nit de plors
Palmeres
Distància i crits
Pluja, vent i palmeres

Por

Ha sorgit de cop,
com un fantasma,
de les nebuloses del passat.
I l'he somniat.
Apassionadament.
L'exterior però
s'ha apiadat de mi
i m'ha despertat
amb un soroll estrany.
En adonar-me'n,
un dubte m'ha omplert de
por.
Vol dir això
que t'allunyes
de la meva ànima?

Assaig

Ja hem fet el primer pas.
Hem ingressat 24 hores per fer una prova compromesa.
Els resultats no poden ser millors. S'han vist unes artèries coronàries netes, sense cap tipus d'obstrucció. Això facilita molt les coses de cara a la intervenció.
Ha estat com un assaig. Ens hem fet a l'espai i als protocols. Als horaris. A les vistes.
He patit, com sempre, desencís. Un desencís profund que no per conegut deixa de fer mal.
És com un cop sobre una nafra antiga, que, per un moment, pensaves que havia sanat.
I això em preocupa, doncs haurem de conviure una bona temporada.
No entenc aquesta dèria de fer pena. Aquesta tossuderia sistemàtica amb la que, posant veu mel·líflua i fent comentaris exagerats, prova de cridar l'atenció.
En mi provoca l'efecte contrari. Tota la il·lusió per fer-li costat esdevé distància, i he de fer un esforç per ser agradable. No em surt de dins.
Tallo d'una forma prou suau les barbaritats més grans, però sovint callo. I m'aïllo.
L'estudi, la lectura i la meditació tot contemplant el paisatge han omplert els espais buits, però fins que no he posat prou distància, ja al laboratori, no m'he deslliurat del neguit.
Tot plegat fa que em plantegi com a prioritari l'acceptació d'aquesta circumstància, sense més.
Seré inflexible en quant als temes mèdics, tot fent-li seguir les pautes que dictin els metges, però és clar que no canviarà la seva manera de fer i, encara no sé ben bé com, hauré d'obviar la seva actitud.

Diumenge

Avui ha estat un dia una mica diferent.
L'he viscut al darrera d'una nebulosa provocada per la potent congestió amb què m'he llevat.
Tot el dia que moquem i esternudem.
No em puc queixar gaire, ja que per totes bandes he estat rodejada de gent refredada, i prou que he aguantat. A més, penso que també hi ha una barrejat un polsim d'al·lèrgia.
Al matí hem beneit la palma. El bon temps ens ha acompanyat, però el meu fillol no.
Tota la estona ha estat murri i plorós.
M'he hagut de quedar sense la foto preceptiva. No hi ha hagut manera.
Al migdia, dinar amb uns bons amics en un lloc molt agradable.
L'aperitiu i el cafè, a l'aire lliure, tot gaudint del sol.
Ha estat molt distret i divertit.
Encara me'n faig creus de com m'avinc amb el nano. Un adolescent de quasi setze anys, que em mostra molta confiança, i al que li agrada riure amb mi. Ens ho passem realment bé.
Queden com a testimoni una colla de fotografies en les que sortim junts, fent una mica el pallasso.
Jo, que fa uns anys no sabia com acostar-me als nanos, ara puc dir que m'hi entenc molt bé.
Ha estat una de les sorpreses agradables que em va portar l'alliberament del meu caràcter.
Al vespre, he preparat la bossa.
Pijama, sabatilles i roba de recanvi doncs la propera nit la passaré veient els llums de la Diagonal des de l'hospital.
He de dir que aquella vista és tot un espectacle, que m'ha distret moltes estones.
Suposant que no ens toqui una habitació de les del darrera, menys nombroses, però que també pot passar.
Fa una estona he rebut la trucada il·lusionada d'una de les meves amigues, doncs està a punt de ser àvia. Aquest migdia la seva filla ha trencat aigües.
Un missatge de mòbil confirmarà el fet sigui la hora que sigui.
Em meravella el goig amb què ha viscut l'embaràs i el fet de ser àvia.
Aquesta nit es veuran acomplerts els seus somnis, i els de la seva filla, és clar.
Els meus millors desitjos per a elles!

Temari

Són al meu costat.
Ja he imprès tots els temes que m'han preparat per acabar amb la orgànica avançada.
Una mescla d'il·lusió i respecte m'envaeix.
El tema m'agrada molt, ja que la orgànica és la especialitat que vaig triar.
Els mitjans han canviat molt.
Uns pdf acurats, amb tot tipus d'esquemes i explicacions acoten perfectament la assignatura.
Avui els he rebut i ara omplen una carpeta que de segur m'acompanyarà allà a on vagi una bona temporada.
M'hi capbusso amb totes les ganes!!

Lettre II

Em defuges i no cal
De què tens por ara?
Ets el més bell dels meus records
passió extrema
i així et guardo
Des de l'altra riba
t'he vist enrojolar-te
i m'estimo el gest
però no agafaré cap barca
Fes camí i retroba't
Estima el nou paisatge
i reposa l'ànima
El temps et guiarà
per la drecera adequada

Agendes

De sempre, que porto agenda de paper.
És una agenda de la mida de mitja quartilla aproximadament, amb les cobertes de pell negra; una pell que, malgrat ser encara bonica, acusa els molts anys d'ús per la zona del llom, doncs comença a perdre el color.
És una mida que sempre m'ha anat bé. Suficientment espaiosa per encabir-hi la meva lletra, i prou petita per no fer gaire nosa a dins de la bossa.
Aquests dies però, s'ha fet petita.
Aquell terç de fulla que correspon a un sol dia és una barreja d'anotacions. Fins i tot hi afegeixo aquells paperets grocs que s'enganxen i es treuen amb facilitat, per guanyar espai.
Aquests dies tinc la impressió de ser com una pilota de tennis, amunt i avall, amunt i avall constantment.
He hagut de quadrar els horaris de fins a quatre metges.
Visites, paperassa, més visites, i més papers.
A més, hi he d'afegir les contínues explicacions que he de donar a la feina, que, malgrat no em posen problemes, sempre em violenten.
I les hores afegides a la jornada laboral per tal d'anar-ho compensant una mica.
Aquest migdia m'he col·lapsat. M'he adonat de cop i volta que potser no podria fer algunes coses per manca de temps.
Sempre m'ha agradat quadrar les coses i avui no podia. Sort que la col·laboració necessària ha estat acurada. Ho podré fer.

Tarda

Aquests dies ha sortit a la conversa el com organitzaré la tarda de la cirurgia.
És clar que serà una tarda llarga, d'espera, que requerirà de tranquil·litat per part meva.
La vull passar sola a l'hospital.
Aquesta decisió ha generat força controvèrsies, i em sorprèn.
M'agrada la soledat triada, ja ho he expressat més d'un cop. M'asserena i m'ajuda a meditar.
És una tarda en que ens hi juguem força, i necessito portar-la al meu aire.
M'enduré lectura i estudi.
Per primer cop trobo a faltar un estri d'aquells petits en què pots posar-hi la teva música. Tinc molt clar la que m'ajudaria, però m'enduré la ràdio i escoltaré tot allò que des de Catalunya Música m'ofereixin. També estarà bé.
No tracto d'allunyar-me de ningú. Només tracto de trobar-me amb mi mateixa de la manera que ho puc fer més bé.
No necessito conversa per distreure la ment. Sóc prou serena per dur-ho de cara.
És clar que donaré noticies de seguida que pugui.
Així segur que ho faré amb calma.