dimecres, 1 d’abril del 2009

Tarda

Aquests dies ha sortit a la conversa el com organitzaré la tarda de la cirurgia.
És clar que serà una tarda llarga, d'espera, que requerirà de tranquil·litat per part meva.
La vull passar sola a l'hospital.
Aquesta decisió ha generat força controvèrsies, i em sorprèn.
M'agrada la soledat triada, ja ho he expressat més d'un cop. M'asserena i m'ajuda a meditar.
És una tarda en que ens hi juguem força, i necessito portar-la al meu aire.
M'enduré lectura i estudi.
Per primer cop trobo a faltar un estri d'aquells petits en què pots posar-hi la teva música. Tinc molt clar la que m'ajudaria, però m'enduré la ràdio i escoltaré tot allò que des de Catalunya Música m'ofereixin. També estarà bé.
No tracto d'allunyar-me de ningú. Només tracto de trobar-me amb mi mateixa de la manera que ho puc fer més bé.
No necessito conversa per distreure la ment. Sóc prou serena per dur-ho de cara.
És clar que donaré noticies de seguida que pugui.
Així segur que ho faré amb calma.

2 comentaris:

Tresinores ha dit...

La soledat triada, la concentració per fer front a les coses correctament i no dispersar-se amb converses d'altres és una de les millors tries. Donar-se a un mateix els pensaments que necessita en cada moment. Cal saber-ne i ser de pasta especial. Jo ho entenc perfectament el que dius.
Tens la calma i la serenor necessària, també l'acompanyament i el desig de que tot surti bé.

Sort, Llum i Força.

Cesca ha dit...

Benvolgut Tresinores, m'enduré també aquest acompanyament i el bon desig. Gràcies!!!
Encara em sorpren que no s'entengui la meva tria. Tu ho veus força clar. És el millor per a mi, de totes totes.

Sort, Llum i Força també per a tu!!!!