Diumenge

Avui ha estat un dia una mica diferent.
L'he viscut al darrera d'una nebulosa provocada per la potent congestió amb què m'he llevat.
Tot el dia que moquem i esternudem.
No em puc queixar gaire, ja que per totes bandes he estat rodejada de gent refredada, i prou que he aguantat. A més, penso que també hi ha una barrejat un polsim d'al·lèrgia.
Al matí hem beneit la palma. El bon temps ens ha acompanyat, però el meu fillol no.
Tota la estona ha estat murri i plorós.
M'he hagut de quedar sense la foto preceptiva. No hi ha hagut manera.
Al migdia, dinar amb uns bons amics en un lloc molt agradable.
L'aperitiu i el cafè, a l'aire lliure, tot gaudint del sol.
Ha estat molt distret i divertit.
Encara me'n faig creus de com m'avinc amb el nano. Un adolescent de quasi setze anys, que em mostra molta confiança, i al que li agrada riure amb mi. Ens ho passem realment bé.
Queden com a testimoni una colla de fotografies en les que sortim junts, fent una mica el pallasso.
Jo, que fa uns anys no sabia com acostar-me als nanos, ara puc dir que m'hi entenc molt bé.
Ha estat una de les sorpreses agradables que em va portar l'alliberament del meu caràcter.
Al vespre, he preparat la bossa.
Pijama, sabatilles i roba de recanvi doncs la propera nit la passaré veient els llums de la Diagonal des de l'hospital.
He de dir que aquella vista és tot un espectacle, que m'ha distret moltes estones.
Suposant que no ens toqui una habitació de les del darrera, menys nombroses, però que també pot passar.
Fa una estona he rebut la trucada il·lusionada d'una de les meves amigues, doncs està a punt de ser àvia. Aquest migdia la seva filla ha trencat aigües.
Un missatge de mòbil confirmarà el fet sigui la hora que sigui.
Em meravella el goig amb què ha viscut l'embaràs i el fet de ser àvia.
Aquesta nit es veuran acomplerts els seus somnis, i els de la seva filla, és clar.
Els meus millors desitjos per a elles!