Estic força cansada, però necessito posar en ordre algunes coses. Com sempre, escrivint.
Puc dir que em sento satisfeta de la feina feta.
Han estat uns dies intensos de reflexions, de parlar del problema i de la intervenció, de fer que constantment la mama fos capaç de treure els dimonis i les pors que la menjaven per dins.
Hem parlat molt, moltíssim, i puc dir que ha valgut la pena.
Considerant que ella no és gens forta, ha fet força bon paper.
No s'ha deixat endur massa, i ha estat capaç d'anar acceptant la situació. De mica en mica.
Jo he estat molt tranquil·la. Molt.
M'he posat música clàssica i he estudiat força.
M'he menjat tot el capítol del nitrogen.
Les enamines i altres bèsties relacionades han deixat anar molts dels seus secrets, doncs hi ha una colla de reaccions que no s'estudiaven quan jo era al Químic.
Aquests dies ja em vaig polir la estereoquímica.
Puc dir que he fet una llegida molt a fons de pràcticament la meitat de la assignatura.
Demà, a estones, a la feina, i dimecres també.
Suposo que el dijous tornaré als àpats de verdura, peix i fruita de tots colors que he pogut anar triant a l'hospital. I les pastetes de l'esmorzar, que allà són molt bones i és la única concessió que em faig aquests dies per tal de dur una dieta el màxim de saludable ja que l'exercici és mínim.
2 comentaris:
Bon dia. Celebro haver-te vist ahir a l´assaig i saber que tot ha anat bé. T´has sabut sobreposar i has sabut fer de canya de bambú, deixant que els vents et fessin gonxar, sense trencar-te i ara ja ha passat el pitjor. Bon inici, bon camí.
Moltes gràcies Capeltard.
Em va servir molt aquest consell de la canya de bambú. Molts altres també.
Veig un camí feixuc però el prenc amb moltes ganes. Com ha de ser.
Segur que serà menys feixuc del que podia pensar en un inici.
Petons!
Publica un comentari a l'entrada