Cant feliç

El dimecres a la nit va ser guaridor.
El cant, com quasi bé sempre, em va portar felicitat.
Un poema del Papasseit que m'acompanya des de l'adolescència, afegit a un arranjament molt bonic per a cor, va instal.lar un somriure dins meu que, tot i la duresa d'aquests dies, no s'ha esborrat gens ni mica.
Ja tenim l'ERE mig enllestit. En quan Treball el concedeixi, em quedaré a casa els divendres.
Encara no sé pas com m'ho faré per anar enllestint la feina.
Aquests dies, donat que en passaré uns quants a l'hospital, he hagut de preveure moltes coses per tal de no deixar gaire penjat a ningú.
Ja m'han donat els divendres expressament, doncs és el dia en què fem menys hores. Pleguem al migdia.
Tot i la injustícia que representa, doncs els meus companys treballaran dues hores menys que jo cada setmana, cal que m'ho prengui com una deferència, ja que només el meu cap i jo no hi serem els divendres. Sembla que som els menys prescindibles del laboratori.
Ara que ens han anat explicant coses, sembla que tot plegat és una mesura de prevenció degut a la baixada de comandes d'aquest any, doncs l'any passat es va tancar amb números verds; no gaire galdosos, però verds.
Això tranquil·litza. Res em fa pensar en un possible tancament de l'empresa.
Avui acabaré d'arranjar la habitació per la mama.
He redistribuït un armari per tal d'encabir-hi la gran quantitat de roba que he portat.
Així ho prefereixo.
Ja fa uns anys, va quedar-se uns dies a casa degut a un apendicitis, i es va instal·lar al sofà amb cara de pena i roba que tenia aquí de quan m'havia ajudat a netejar. Tot plegat, deplorable.
Ara, faré que cada dia es vesteixi convenientment.
Ella és molt presumida, i el fet de sortir arreglada al carrer per fer les caminades que ja ens ha dit el metge que farem, serà bo. Segur.
De fet, li ha fet força gràcia el anar triant totes les peces. A més, com que estem en un temps canviant, hem portat una mica de tot.
Em fa molt de respecte aquesta temporada de convivència, però procuro anar acotant totes les variables que crec ens poden fer mal.
Segur que en sortiran d'altres, però ja les anirem solucionant sobre la marxa.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.