Assaig

Ja hem fet el primer pas.
Hem ingressat 24 hores per fer una prova compromesa.
Els resultats no poden ser millors. S'han vist unes artèries coronàries netes, sense cap tipus d'obstrucció. Això facilita molt les coses de cara a la intervenció.
Ha estat com un assaig. Ens hem fet a l'espai i als protocols. Als horaris. A les vistes.
He patit, com sempre, desencís. Un desencís profund que no per conegut deixa de fer mal.
És com un cop sobre una nafra antiga, que, per un moment, pensaves que havia sanat.
I això em preocupa, doncs haurem de conviure una bona temporada.
No entenc aquesta dèria de fer pena. Aquesta tossuderia sistemàtica amb la que, posant veu mel·líflua i fent comentaris exagerats, prova de cridar l'atenció.
En mi provoca l'efecte contrari. Tota la il·lusió per fer-li costat esdevé distància, i he de fer un esforç per ser agradable. No em surt de dins.
Tallo d'una forma prou suau les barbaritats més grans, però sovint callo. I m'aïllo.
L'estudi, la lectura i la meditació tot contemplant el paisatge han omplert els espais buits, però fins que no he posat prou distància, ja al laboratori, no m'he deslliurat del neguit.
Tot plegat fa que em plantegi com a prioritari l'acceptació d'aquesta circumstància, sense més.
Seré inflexible en quant als temes mèdics, tot fent-li seguir les pautes que dictin els metges, però és clar que no canviarà la seva manera de fer i, encara no sé ben bé com, hauré d'obviar la seva actitud.