Sempre hem viscut sense paraules
però no m'acostumo a respirar
sense les teves lletres
I els teus ulls parlen
però potser no els entenc
Penso que, malgrat l'esforç,
encara m'estimen
I em trenco per dins
provant d'escombrar tanta passió
que guanya una batalla darrera l'altra
en aquest glaç
que no acaba mai d'arrelar
dins de la meva ànima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada