Vaig fent

Vaig fent.
Aquests dies em demostro que puc treballar moltes hores amb un nivell de dolor molt elevat. Com feia temps.
Em costa, força, però tot i que la tensió és constant, conservo un ànim adequat donades les circumstàncies.
El potent maldecap afegit per aquesta tensió fa que unes ombres s'instal·lin sota els meus ulls, i necessito alguna cosa més que les pólvores habituals per aconseguir un bon aspecte.
No em puc queixar.
Avui m'han donat la notícia que la Tresa, la estimada dona de la neteja de l'empresa que pateix de càncer al cap, està esgotant les seves últimes hores entre nosaltres.
Tot ha anat molt de pressa, massa de pressa.
Haurà marxat havent fet un camí molt dur al llarg de tota la seva vida, però haurà deixat un record inesborrable entre nosaltres.
Espero que trobi una justa recompensa.
La trobarà. No pot ser de cap altra manera.
Vaig fent.
Els estudis es van enfilant de mica en mica. Vaig deixant una mica del llast que m'imposen tots aquests anys buits, sense molècules enrevessades, i sense tots aquells conceptes que vaig aparcar en el temps.
Me'n vaig sortint. I m'agrada. M'agrada molt la sensació d'estar fent allò que no havia d'haver deixat mai. De fer el que cal per cloure una etapa molt important de la meva vida.
Em queda però una etapa que no se tancar. No trobo el punt just.
Potser el temps, gran aliat dels impossibles, m'ajudarà.
Vaig fent.