divendres, 16 de setembre del 2011

Porta trencada

El sol et dóna escalf al clatell
mentre proves d'escopir la por
amb una barreja de lletres i licor d'herbes.
Aquest vespre obriràs la porta
d'un camí irrenunciable i difícil,
i la fusta, vella i gastada,
s'esmicolarà mentre la depasses.
No hi haurà recer per tirar enrere
però si esbarzers i pedres.
Abans, aprofitaràs l'últim capvespre,
per capbussar-te en aquesta aigua
que et pertany
i sempre ha estat tan poc teva.

"Plantes power"

Ets aquí, davant de la pantalla, mirant de posar en ordre un munt de sentiments que venen a glopades i no sempre són de bon digerir.
En uns moments despertaràs a la mare i emprendreu el retorn. Avui ja dormirà a casa seva.
Tot i estar molt feliç per la seva recuperació, fins i tot el metge es va sorprendre, ets trista per totes les buidors que esdevindran, com una cascada imparable.
Ahir ella ens deia adéu amb llàgrimes als ulls, doncs pensa que, tot i poder estar amb les seves plantes i en el seu entorn, enyorarà molt les manyagues que tot sovint ens hem pogut fer.
En aquest aspecte, ha estat un estiu bonic, amb la oportunitat del tracte diari frec a frec, de pell, sense haver de contentar-se amb les trucades telefòniques obligades per la distància.
Estic segura que, en el moment en que faci de jardinera, tot quedarà compensat i trobarà de nou l'equilibri.
El poder de les plantes és infinit.

diumenge, 11 de setembre del 2011

Platja

El dia ha començat amb força sol, i et miraves la platja amb alegria ja que prometia ser un bon dia de lleure. Relaxada, feies els preparatius de tot plegat. Res vaticinava la debacle.
De cop, una onada ha començat a dur brossa i, el que semblava que només serien quatre llaunes i un grapat d'algues mortes, poca cosa, ha esdevingut una gran onada de merda. Tot tipus de residus han envaït l'aigua i aquell espai agradable ha esdevingut una zona impossible, en la que el bany ja no era ni pensable.
Així, tornes a recollir els estris, i busques un recer per tal de mantenir la pell intacta.

dissabte, 10 de setembre del 2011

Garbuix

Ets aquí, abduïda per un horari brutal que no et permet interaccionar amb ningú.
Trucades pendents als amics, així com escrits i trobades.
I no trobes temps per tot el que hauries de fer. Ni de conya.
Tot i així, mires d'organitzar-te com pots, i esperes que ben aviat arribin temps menys comprimits.
La setmana vinent tornes a cantar, però no tens un gran afany. Simplement t'asseuràs i et deixaràs portar. A veure què passa.
Esperes la trucada que et durà altres músiques. Ho necessites. Necessites que et bulli la sang i esborronar-te. Deixar-te anar tot cantant. Com a tu t'agrada.
Miraràs d'encaixar l'agenda de la millor manera possible, mentre mires d'assaborir engrunes de felicitat, o de pau, o de calma.
I provaràs de cuidar una mica el cos, ja que l'abandó a que l'has dut en els últims temps t'està passant una factura elevada. Potser si el mimes tornarà la lletra, doncs ara ets eixorca, en part pel cansament a que t'han dut les circumstàncies.
La rentadora centrifuga. Ben aviat estendràs i marxaràs a ciutat. Allà també t'espera feina.