El sol et dóna escalf al clatell
mentre proves d'escopir la por
amb una barreja de lletres i licor d'herbes.
Aquest vespre obriràs la porta
d'un camí irrenunciable i difícil,
i la fusta, vella i gastada,
s'esmicolarà mentre la depasses.
No hi haurà recer per tirar enrere
però si esbarzers i pedres.
Abans, aprofitaràs l'últim capvespre,
per capbussar-te en aquesta aigua
que et pertany
i sempre ha estat tan poc teva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada