Ets aquí, abduïda per un horari brutal que no et permet interaccionar amb ningú.
Trucades pendents als amics, així com escrits i trobades.
I no trobes temps per tot el que hauries de fer. Ni de conya.
Tot i així, mires d'organitzar-te com pots, i esperes que ben aviat arribin temps menys comprimits.
La setmana vinent tornes a cantar, però no tens un gran afany. Simplement t'asseuràs i et deixaràs portar. A veure què passa.
Esperes la trucada que et durà altres músiques. Ho necessites. Necessites que et bulli la sang i esborronar-te. Deixar-te anar tot cantant. Com a tu t'agrada.
Miraràs d'encaixar l'agenda de la millor manera possible, mentre mires d'assaborir engrunes de felicitat, o de pau, o de calma.
I provaràs de cuidar una mica el cos, ja que l'abandó a que l'has dut en els últims temps t'està passant una factura elevada. Potser si el mimes tornarà la lletra, doncs ara ets eixorca, en part pel cansament a que t'han dut les circumstàncies.
La rentadora centrifuga. Ben aviat estendràs i marxaràs a ciutat. Allà també t'espera feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada