Escriu!

Aquest mes bats el rècord d'entrades, però per la banda baixa.
Et costa molt trobar el moment adequat per escriure i, quan ets davant de la pantalla, la lletra no flueix.
Qüestió de l'estrès, et dius, i et passes al programa d'estudi.
I enyores. Enyores aquelles estones de retrobament interior, de calma i bona música, de lletra.
Tens la sort que a la mare li agrada molt la música que ara també gaudeix qui t'acompanya, i tornen a sonar cds bonics. Però, tot i així, no et retrobes. Vius dins un potent espiral de feina, que no només et xucla el temps.
I et dius, escriu, escriu! Encara que sigui quatre coses, escriu! Segur que la lletra tornarà. I també l'ànima.
Que així sigui.

Objectius

Fa uns quants dies vaig llegir un article en el qual algú parlava de la manca d'objectius veritables de la gent, i de que molts de nosaltres no sabríem definir a què dediquem la vida.
L'article es va esborronar en mig del garbuix inexplicable de la meva massa grisa, però em va quedar la pregunta al cap.
Jo tampoc puc definir a què dedico la vida.
Li he donat moltes voltes, però no en trec l'entrellat.
Podríem dir que el meu objectiu és global, i està íntimament relacionat amb aquelles converses que, de petita, tenia amb el meu veí Josep Barri. De com ens donen unes eines i, siguin aquestes bones o no, en marxar, hem de poder mostrar una evolució, una millora.
Aquesta lluita interna de superació, que pot abraçar tantes i tantes coses, és l'únic discurs que podria articular.
El meu objectiu concret, que paradoxalment mai ha estat únic, ha anat variant al llarg de la vida.
La base sempre ha estat en el coneixement. L'aprenentatge que, de pell a fora, m'ha dut pels camins de la química i la música. I totes aquelles coses que m'agraden tant. Les plantes, la lectura, la poesia, nedar...
Visc petits objectius, com la reorganització del meu temps, i d'altres molt més grans, com fer sentir bé a la mare o fer costat a qui m'acompanya.
De moment, aquí, pensant que no em cal una frase concreta per donar sentit al meu camí.
Però ja cal que m'espavili o visqui molts i molts anys per aconseguir presentar un aprovat justet al final.

Octubre

Avui, massa cansada per fer gaire coses, en arribar a casa t'has fet una infusió que t'has pres, amb aquella calma, asseguda al sofà tot mirant el moviment atrafegat d'aquells ocellets que poblen encara la prunera borda del jardí de sota.
Has treballat molt aquest cap de setmana, tot i que en una atmosfera agradable i relaxada.
El dijous vas iniciar el que pretens fer costum, vas dormir a casa de la mare. Vint i quatre hores de comunió intensa, que, a més d'omplir-te de tot allò que només una mare et pot donar i ara tens la sort de gaudir, vas aprofitar per preparar-li menjar i mirar que torni a dur uns horaris saludables.
La resta del cap de setmana, emplenada per un sopar amb amics i moltes, però que moltes hores d'estudi.
El dia cau ràpidament. Tot i la calor, és clar que som a l'octubre. Un octubre que a casa duu celebracions.
I aprofitaràs per acompanyar-te d'amics i família per Sant Francesc, i també celebraràs coses més personals amb qui t'acompanya.
Un octubre del que esperes moltes coses, i al que miraràs d'oferir tot allò que pot ajudar.