Quarts de set del matí. Mitja setmana. Surts al safareig per estendre una d'aquelles rentadores de colors potents que no vols que s'estigui gaire estona reposant. Vas de pressa doncs, com sempre, corres esperitada per tal de sortir de casa a una hora adequada.
Ets embolcallada d'un granatós - violaci que fa un temps vas escollir per als llençols de sobre i gires les lames de pvc per tal que entri la llum del dia.I veus el paisatge. El jardí comunitari s'ha escapat a un país imaginari, amb els contorns desdibuixats per la boira. Els arbres semblen petrificats, immobilitzats per la massa densa que, en realitat, no és més que petites gotes d'aigua en suspensió.
Sembla una metàfora de la vida, doncs el que ens neguiteja i immobilitza acostuma a ser molt més eteri del que pensem, i potser només cal un bri de sol per esvair-ho.
I tornes als llençols poderosos mirant que quedin ben quadrats a l'estenedor.
I marxes, sense tornar a mirar el somni, tot esperant trobar, com cada matí, la llum de la ginesta al final del revolt.
divendres, 8 de juny del 2012
diumenge, 3 de juny del 2012
Turmenta
La pluja ha arribat com una dansa.
Amb un inici suau, d'olor a temps antic, humitat i calor d'estiu, s'ha anat anunciant amb una remor sorda mentre ens dibuixava taques a la roba i el meu cap viatjava en aquella turmenta veneciana embolcallada de Mahler.
El que semblava un tentineig, s'ha començat a desplegar de forma robusta, netejant carrers i ànimes mentre la meva pell agraïa la calidesa del recer. De la terrassa estant, l'espectacle poderós em permetia romandre a tocar d'aigua sense rebre la mullena i he gaudit d'una estona de poder i força.
Finalment els dimonis han desplegat totes les armes i el brogit tronador i el terra mullat m'han fet fora de la plaça.
I, com en un final sorpresiu en què la orquestra ens deixa sense alè en aturar de cop la força de la música, tot allò s'ha acabat, amb un silenci incòmode. Amb aquella sensació de deixar despullada l'ànima mentre mires amb desgrat la blavor que torna al cel tot provant d'acompassar de nou la respiració al tempo.
I tot torna a la calma, desitjada o no, del ritme de les nostres vides.
Amb un inici suau, d'olor a temps antic, humitat i calor d'estiu, s'ha anat anunciant amb una remor sorda mentre ens dibuixava taques a la roba i el meu cap viatjava en aquella turmenta veneciana embolcallada de Mahler.
El que semblava un tentineig, s'ha començat a desplegar de forma robusta, netejant carrers i ànimes mentre la meva pell agraïa la calidesa del recer. De la terrassa estant, l'espectacle poderós em permetia romandre a tocar d'aigua sense rebre la mullena i he gaudit d'una estona de poder i força.
Finalment els dimonis han desplegat totes les armes i el brogit tronador i el terra mullat m'han fet fora de la plaça.
I, com en un final sorpresiu en què la orquestra ens deixa sense alè en aturar de cop la força de la música, tot allò s'ha acabat, amb un silenci incòmode. Amb aquella sensació de deixar despullada l'ànima mentre mires amb desgrat la blavor que torna al cel tot provant d'acompassar de nou la respiració al tempo.
I tot torna a la calma, desitjada o no, del ritme de les nostres vides.
dissabte, 2 de juny del 2012
Invents de fum
Fa uns dies que et sents diferent. Una d'aquelles baixades de defenses produïdes pel cansament i les tensions t'ha tornat a deixar baldada, i estàs una mica trista.
Avui has sabut de les males llengües que escampen noticies inventades, i has recordat aquell comentari que et va fer la mare en saber que anaves a viure a un poble petit, prevenint-te precisament d'això.
Sort que no els hi pots posar cara, i deixaràs que s'esvaeixin del teu voltant com el fum que elles mateixes creen.
I mires de fer la teva, duent la vida com creus que ho has de fer, i donant preferència a la família, que és el que el cor et demana.
Ahir vas dedicar la tarda a feinejar al jardí de la mare, i t'adones que t'hi assembles molt, doncs et poden passar hores endreçant testos, escombrant i regant.
Aprofites cada engruna d'aquest temps regalat i caduc de la seva companyia al lloc a on ella es reviu i troba la seva essència.
Tens al costat a qui treballa per aconseguir el somni d'una certa prosperitat i independència, barallant-se amb dissenys web per tal d'obtenir allò que digui tant d'ell com de la seva feina. I desprèn alegria, optimisme i paciència.
Vius un moment dolç de portes endins que potser no saps demostrar pell enfora, però que va fent pòsit.
Un pòsit d'estabilitat i satisfacció, de somriures i feina. D'aquella vida que creus que et mereixes.
Avui has sabut de les males llengües que escampen noticies inventades, i has recordat aquell comentari que et va fer la mare en saber que anaves a viure a un poble petit, prevenint-te precisament d'això.
Sort que no els hi pots posar cara, i deixaràs que s'esvaeixin del teu voltant com el fum que elles mateixes creen.
I mires de fer la teva, duent la vida com creus que ho has de fer, i donant preferència a la família, que és el que el cor et demana.
Ahir vas dedicar la tarda a feinejar al jardí de la mare, i t'adones que t'hi assembles molt, doncs et poden passar hores endreçant testos, escombrant i regant.
Aprofites cada engruna d'aquest temps regalat i caduc de la seva companyia al lloc a on ella es reviu i troba la seva essència.
Tens al costat a qui treballa per aconseguir el somni d'una certa prosperitat i independència, barallant-se amb dissenys web per tal d'obtenir allò que digui tant d'ell com de la seva feina. I desprèn alegria, optimisme i paciència.
Vius un moment dolç de portes endins que potser no saps demostrar pell enfora, però que va fent pòsit.
Un pòsit d'estabilitat i satisfacció, de somriures i feina. D'aquella vida que creus que et mereixes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)