Quarts de set del matí. Mitja setmana. Surts al safareig per estendre una d'aquelles rentadores de colors potents que no vols que s'estigui gaire estona reposant. Vas de pressa doncs, com sempre, corres esperitada per tal de sortir de casa a una hora adequada.
Ets embolcallada d'un granatós - violaci que fa un temps vas escollir per als llençols de sobre i gires les lames de pvc per tal que entri la llum del dia.I veus el paisatge. El jardí comunitari s'ha escapat a un país imaginari, amb els contorns desdibuixats per la boira. Els arbres semblen petrificats, immobilitzats per la massa densa que, en realitat, no és més que petites gotes d'aigua en suspensió.
Sembla una metàfora de la vida, doncs el que ens neguiteja i immobilitza acostuma a ser molt més eteri del que pensem, i potser només cal un bri de sol per esvair-ho.
I tornes als llençols poderosos mirant que quedin ben quadrats a l'estenedor.
I marxes, sense tornar a mirar el somni, tot esperant trobar, com cada matí, la llum de la ginesta al final del revolt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada