Fa uns dies que et sents diferent. Una d'aquelles baixades de defenses produïdes pel cansament i les tensions t'ha tornat a deixar baldada, i estàs una mica trista.
Avui has sabut de les males llengües que escampen noticies inventades, i has recordat aquell comentari que et va fer la mare en saber que anaves a viure a un poble petit, prevenint-te precisament d'això.
Sort que no els hi pots posar cara, i deixaràs que s'esvaeixin del teu voltant com el fum que elles mateixes creen.
I mires de fer la teva, duent la vida com creus que ho has de fer, i donant preferència a la família, que és el que el cor et demana.
Ahir vas dedicar la tarda a feinejar al jardí de la mare, i t'adones que t'hi assembles molt, doncs et poden passar hores endreçant testos, escombrant i regant.
Aprofites cada engruna d'aquest temps regalat i caduc de la seva companyia al lloc a on ella es reviu i troba la seva essència.
Tens al costat a qui treballa per aconseguir el somni d'una certa prosperitat i independència, barallant-se amb dissenys web per tal d'obtenir allò que digui tant d'ell com de la seva feina. I desprèn alegria, optimisme i paciència.
Vius un moment dolç de portes endins que potser no saps demostrar pell enfora, però que va fent pòsit.
Un pòsit d'estabilitat i satisfacció, de somriures i feina. D'aquella vida que creus que et mereixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada