diumenge, 29 de gener del 2012

Sota les heures

Fa massa dies que no em decideixo a entrar aquí, doncs sempre trobo mil coses útils per fer abans, però avui he tirat enrere la pàgina d'estudi per entrar aquí i deixar anar uns quants sentiments que m'afeixuguen.
És ben cert allò que diu un amic meu que això del bloc és un psiquiatre gratuït. Hi entres, hi aboques el que necessites deixar anar i obtens un descans immediat al moment precís en que el intro et mostra la pàgina publicada, sota les magnífiques heures que li fan de capçal. I ho tornes a llegir, i potser ho retoques una mica i, ara, amb el nou costum d'enganxar-ho al facebook, per fer-ho encara més present.
I ja pots passar pàgina i començar amb ànim renovat la feina, o l'estudi, o allò que convingui.

Aquests dies he rebut una noticia d'aquelles que costen d'encaixar, precedida d'un neguit provocat per la pressa que la metgessa em va donar per fer noves proves mèdiques a la mare.
La qüestió, tot i que no crec que urgent, és seriosa, i es preveu un camí complicat en el que necessitarem molta energia per mantenir l'ànim adequat.
I jo que, tot i que crec que ho tinc encaixat, estic més atabalada que de costum i em disperso sense treure tot el profit a la feina. Com a exemple dir que ahir vaig haver de deixar per tres vegades la cua de la caixa del supermercat i, tot i així, em vaig oblidar de comprar algunes coses.
Espero amb ànsia la reunió en privat amb la metgessa per aclarir camins i prendre decisions.
Tal i com soc jo, necessito conèixer bé el terra que trepitjo, sense nebuloses, per tirar endavant.


dissabte, 7 de gener del 2012

Nadals. Punt i final

Ja han acabat les festes de Nadal, encara que a casa s'allarguen fins al set, el meu aniversari.
Amb el dilluns, el retorn a la normalitat i aquelles intencions de dieta que tant he obviat aquests dies.
I nedar. Els dijous. Molt important.
Encara no m'han linkat al darrer quatrimestre del màster, però agraeixo aquest petit impàs, ja que la qüestió promet ser entretinguda. Espero treure'n profit i no arribar tan ajustada de temps al final.
No tinc del tot lligat el sopar de demà, i això que serem setze. Si algú mira per un forat, segur que em veurà tota atabalada, primer comprant menjar, i, després, cuinant. Però m'encanta omplir la casa de gent que m'estimo. Espero que surti bo i no quedi curt!
Amb sabatilles noves, que els reis han triat tan bé com si ho hagués fet jo mateixa, i un anell preciós que demà estrenaré. I dinerets, per comprar una mica de roba....
Han estat uns Nadals bonics, com feia temps que no es vivien a casa. En família. Sentint-nos família.
Desitjo que els propers estiguin a l'alçada.

dilluns, 2 de gener del 2012

Seguir

És tard i tens son, però esgarrapes uns minuts al descans per deixar-te passar per aquí.
Enyores aquest espai, però no tens temps per escriure-hi les coses que et van passant pel cap. I penses que és bo que qualsevol idea de seguida et faci venir ganes de tornar-hi. Ja vindran temps més descansats.
Avui has acabat el tercer quatrimestre del màster, i un amic opina que és una bona manera de començar l'any.
Donada la situació global que vivim, no esperes massa coses d'aquest 2012. Ans al contrari, com molta gent, el tems una mica i fins i tot desitges que sigui ràpid, tot passant de puntetes pel mig dels entrebancs que ens anirà portant.
Però bé, has començat amb un esprint final que ha estat possible tot i la gresca d'ahir.
Potser és una de les coses que desitges. Que aconsegueixis definitivament l'ànim adequat per seguir estudiant, i així obtenir aquelles fites que t'has anat proposant al llarg de la teva vida.