Fa massa dies que no em decideixo a entrar aquí, doncs sempre trobo mil coses útils per fer abans, però avui he tirat enrere la pàgina d'estudi per entrar aquí i deixar anar uns quants sentiments que m'afeixuguen.
És ben cert allò que diu un amic meu que això del bloc és un psiquiatre gratuït. Hi entres, hi aboques el que necessites deixar anar i obtens un descans immediat al moment precís en que el intro et mostra la pàgina publicada, sota les magnífiques heures que li fan de capçal. I ho tornes a llegir, i potser ho retoques una mica i, ara, amb el nou costum d'enganxar-ho al facebook, per fer-ho encara més present.
I ja pots passar pàgina i començar amb ànim renovat la feina, o l'estudi, o allò que convingui.
Aquests dies he rebut una noticia d'aquelles que costen d'encaixar, precedida d'un neguit provocat per la pressa que la metgessa em va donar per fer noves proves mèdiques a la mare.
La qüestió, tot i que no crec que urgent, és seriosa, i es preveu un camí complicat en el que necessitarem molta energia per mantenir l'ànim adequat.
I jo que, tot i que crec que ho tinc encaixat, estic més atabalada que de costum i em disperso sense treure tot el profit a la feina. Com a exemple dir que ahir vaig haver de deixar per tres vegades la cua de la caixa del supermercat i, tot i així, em vaig oblidar de comprar algunes coses.
Espero amb ànsia la reunió en privat amb la metgessa per aclarir camins i prendre decisions.
Tal i com soc jo, necessito conèixer bé el terra que trepitjo, sense nebuloses, per tirar endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada