De tant en tant em desvetlla
Breu i alhora intens
com el soroll d'un estrip
I poc a poc va fent camí
Els cristalls, perfectament formats
mostren la seva simetria
mentre es claven, aprofitant els racons
I l'escalf ja no arriba
S'han endut tota la llenya
Així, amb un ritme lent però imparable
amb una cadència harmoniosa
es va formant el gel
que s'apodera de la meva ànima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada