De sempre, que porto agenda de paper.
És una agenda de la mida de mitja quartilla aproximadament, amb les cobertes de pell negra; una pell que, malgrat ser encara bonica, acusa els molts anys d'ús per la zona del llom, doncs comença a perdre el color.
És una mida que sempre m'ha anat bé. Suficientment espaiosa per encabir-hi la meva lletra, i prou petita per no fer gaire nosa a dins de la bossa.
Aquests dies però, s'ha fet petita.
Aquell terç de fulla que correspon a un sol dia és una barreja d'anotacions. Fins i tot hi afegeixo aquells paperets grocs que s'enganxen i es treuen amb facilitat, per guanyar espai.
Aquests dies tinc la impressió de ser com una pilota de tennis, amunt i avall, amunt i avall constantment.
He hagut de quadrar els horaris de fins a quatre metges.
Visites, paperassa, més visites, i més papers.
A més, hi he d'afegir les contínues explicacions que he de donar a la feina, que, malgrat no em posen problemes, sempre em violenten.
I les hores afegides a la jornada laboral per tal d'anar-ho compensant una mica.
Aquest migdia m'he col·lapsat. M'he adonat de cop i volta que potser no podria fer algunes coses per manca de temps.
Sempre m'ha agradat quadrar les coses i avui no podia. Sort que la col·laboració necessària ha estat acurada. Ho podré fer.
3 comentaris:
Jo no se viure sense agenda. A nivell professional ha esdevingut una eina indispensable per no cometre errades, i a nivell personal sempre m´ha agradat fer-hi petites anotacions de coses importants, o no, però que han tingut trascendència per a mi. Les guardo i amb els anys les rellegeixo i hi trobo sempre sorpreses. Sóc una romàtica nostàlgica, o nostàlgica romàntica,tant hi fa. Fa temps però que he descuidat aquesta afició. Espero recuperar-la aviat, perquè és simptomàtic del poc temps que m'acaba quedant per a les coses que realment m' importen. Que trist i que dur!
Fa molts anys vaig trobar les del meu avi. D´aquelles petites de butxaca. Les tenia totes1, any rera any!!. Vaig buscar la de l'any que jo vaig néixer i vaig anar directa a la plana del dia del meu naixement. Hi vaig poder llegir: Avui ens ha arribat una princesa! Què bonic. La guardo com un gran tresor. Potser els meus fills faran el mateix amb les meves.
Caram, Capeltard, quina sorpresa!
Mai he pensat en guardar una agenda!!
De fet, en quan comença l'any i després d'una ullada ràpida llenço totes les fulles de l'any vençut doncs no m'hi cabrien les noves.
Penso que és una molt bona pensada, ja que així et permet gaudir de moments tan bonics com el que expliques del teu avi.
Els records són molt importants, sí senyor! i aquesta és una manera de viure'ls de primera ma.
És fàcil que els teus fills facin el mateix, i de segur que coneixeran una mica més a la mare.
Petons
gran idea!
Publica un comentari a l'entrada