Remuntada

Ahir, algú amb qui comparteixo unes quantes reflexions de tant en tant em va dir, tot veient que he remuntat, que calia baixar fins al fons per agafar embranzida. I té tota la raó.
Han estat moltes, moltíssimes coses alhora, totes i cada una d'elles prou importants, i m'han superat.
Per poc temps.
Les circumstàncies no han millorat, però he tornat a ser jo mateixa.
Una mica atabalada, fent filigranes per ajustar la agenda, l'horari laboral i tota la resta de coses, i força cansada.
El cos no em dóna gaire treva, però el temps tampoc ajuda gaire.
Però camino. Amb fermesa. I sóc feliç malgrat tot.
Avui fins i tot, ha tornat una mica de veu. I he cantat. I he gaudit. Moltíssim.
Accepto les meves circumstàncies i miro de fer tot el que està al meu abast per anar encarant tot el que va arribant.
I així seguiré fins anar enllestint tot el que es pugui.