Avellanes

Aquests dies, algú a qui puc considerar un bon amic, em recomanava menjar fruit secs.
M'agraden les avellanes. Les avellanes crues.
No és que ametlles i nous em desagradin, sinó que les avellanes m'entusiasmen.
Sempre crues.
Quan era joveneta sempre en portava a les excursions que feia amb l'agrupament escolta.
Abans de marxar anava a veure a la Pilar, aquella dona pèl-roja i grassona que venia patates, pasta i fruits secs al davant de la parada de la mama.
És una dona jovial que sempre m'ha fet sentir estimada. Per molts motius.
Sempre li comprava una bossa d'avellanes i ella, com a regal, sempre em posava una bossa amb aquelles barreges torrades i salades que agradaven tant als meus companys.
Tot pujant muntanyes, quan el cansament aflorava, tirava ma d'aquelles avellanes delicioses.
Al vespre, al foc de camp, ens menjàvem la resta.
Ara que he de controlar la dieta en menjo poques, però he de dir que el motiu principal és que, si no vaig al mercat, i no hi vaig doncs no tinc temps, no en trobo si no són torrades.
I torrades no tenen cap gràcia.
M'agraden les avellanes!!