Llibre de poemes

Fa pocs dies va sortir en una conversa el Miquel Desclot.
He de dir que no és un poeta dels que més m'agraden, però està lligat a la meva adolescència.
Ara, al costat del teclat, hi ha "Cançons de lluna al barret", del 1978, en una edició única del 1980. I n'estic ben segura que és única.
És un llibre molt especial per a mi.
De fet, és un plec de quartilles totes elles escrites a màquina, amb unes cobertes de cartolina blanca.
El títol, curosament escrit amb rotring negre i, a sota, emmarcat en un quadrat, el fragment d'un dels poemes.
A l'extrem superior esquerre, un forat pel que passa un tros de llana gruixuda de color blau marí, lligada amb un nus, per tota enquadernació.
Al darrera de la última fulla, escrit amb ploma i tinta blava, un poema. "Cançó d'una amiga".
El va escriure la meva amiga de tota la vida, la Mª del Mar, i està dedicat a mi.
De fet, tota aquesta feinada la va fer ella per obsequiar-me amb aquest llibre, que a ella li agradava molt.
Eren altres èpoques, i teníem setze anys i pocs diners.
He de dir que en l'aspecte econòmic jo no em podia queixar. Sempre havia estat força austera, però no em mancava res.
Ella, en canvi, vivia dins d'una família amb cinc fills, i els pares feien de mestres. Ell, pintor, i ella músic, però havien de donar classes en escoles, doncs no podien viure de l'art.
L'ambient que es respirava en aquella casa era molt més culte que el de la meva, però també hi havia moltes més estretors.
Potser avui pot semblar estrany que ella no disposés dels diners per comprar aquell llibre, però era així. Això però, no va impedir que em fes el regal que ella volia.
Ara agraeixo enormement el tenir aquest llibre. És molt més especial que el de la botiga.
L'esforç fet la honora enormement i a mi em recorda aquella amistat que encara mantenim, tot i que estem molt menys en contacte del que voldríem.

Retrobarem els records
a la veu de la ginesta
i la lira al fons del cor
d'una fresca salzereda.
I la terra somriurà
sota el pes dels nostres cossos.

Miquel Desclot