Tinc els ulls plorosos.
Vinc de cantar, i vinc trista. L'ànim i les forces m'han abandonat a mig assaig.
Potser n'esperava massa de l'assaig.
Al meu cap bullen agendes de metges, la intendència de dues cases, llunyanes, i l'esforç mental que necessito fer per tal que la mama i la resta del món vegin la part positiva d'aquesta intervenció que pràcticament tenim ja programada.
Organització d'uns mesos diferents i un rellotge que em fa la impressió d'un cronòmetre.
Químic nou al laboratori, amb els ajustos que comporta, i una programació de feina que no sé com fer ja que no tinc clares les dates de que disposo.
El pitjor és que em sembla que no arribo a res. Casa meva no va alhora, i menjo com puc doncs no tinc temps material ni forces per posar-me a la cuina.
Intento prioritzar i, ara per ara, només tinc espai per a la mama i els estudis. La resta queda afora.
O així ho provo, doncs encara hi ha serrells que em prenen massa energies.
L'assaig d'avui era el premi del dia.
Avui la música no m'ha fet pujar al cel i baixar volant, com acostuma.
Avui només he cantat.
I ara ploro.
10 comentaris:
Per fi ho he entès però calia que algú ho digués: No tinc un rellotge, tinc un cronòmetre!
Em posaré pràctic: ja fas el mes important, començar a prioritzar. Em preocupa però que no mengis com cal, és bàsic si no vols defallir. Comença sempre per un bon esmorzar, complet i abundant. El dia rutlla millor, els sobre esforços no pesen tant, el cos aguanta millor i l'anima s'hi pot recolzar.
Moltes gràcies!!!
M'animes molt!! MOLT!!!!
El que no se pas és què coi faré amb aquesta ànima.
Dubto que un bon esmorzar la revifi.
Està ferida de mort.
Hi ha un principi bàsic que tothom entén, si vols fins i tot és de bona conducta i educació: No fer passar gana a un ferit. Fins i tot si el ferit és una ànima.
Pots pensar que la teva anima està ferida de mort, cert que pots fer-ho, però has de saber que les animes poden estar ferides i dolgudes, però MAI de mort. I mai vol dir això, mai.
Ara, és un bon moment, potser el millor, per mirar a l'interior, sola i de forma egoista per parlar amb tu mateixa directament, sense interferències o intoxicacions d'altres, trobar-te i descobrir-te. Nodrir doncs la teva anima.
Tot i ser un moment complicat, fixa't que t'he dit que és el millor moment i la soledat pot ser un element clau d'aquest millor moment. Això, ara es possible que no ho vegis, que no ho vulguis veure, però t'anticipo que serà molt edificant i constructiu. Amb el temps segur que acabaràs pensant que aquest període - per que només és això, una etapa- ha estat dels mes enriquidors de la teva vida i que et va permetre definir noves bases que et permetran ser molt feliç.
Aviat ens podràs dir que el procés, per que també només és això, un procés, ha estat apassionant.
Ostres!
He fet una reflexió llarga i acurada, però no ha quedat gravada!!!!
Ara no tinc més temps. Al vespre m'hi tornaré a posar. Ho tinc clar al cap.
Només dir-te gràcies d'avançada!
Ànims Cesca. De vegades se´ns fa dur fin i tot respirar i ara et toca passar una temporada així. No en facis qüestió, senzillament l'has de passar. Què fàcil és dir-ho i que difícil fer-ho!!! Però millor tenir aquesta visió del tema perquè no tens més remei que fer-ho. Prioritza, sigues honesta amb el teu temps i si algun dia no pots o se´t fa encara més dur, no et sentis malament. Ets humana!
Jo ahir hauria volgut anar a l'assaig. Jo plorava a casa, rabiant davant l'ordinador, fins passades les 2 de la matinada i a les 6 sant tornem-hi!! Injust i absurd. Jo no he triat aquest ordre de prioritats , però ara em toca fer això. Conformista ? No!!!!. Realista i necessàriament optimista. Tot i que m'estigui perdent els assajos del camí de revolts. Quina ironia, no?
Estigues tranquil.la que de ben segur ho faràs millor que ningú.
T'envio una abraçada plena d' ànims i forces.
Ara, des de casa, hi torno!
Benvolgut Tresinores, no pensis que aquesta reflexió ha caigut en sac buit. De fet, al migdia, abans de contestar m'ho he llegit unes quantes vegades, i ara hi he tornat.
Tens tota la raó en pensar que una ànima no pot morir i, coi!, la meva ha viscut molt intensament! Té un bon bagatge.
Ara, per infaustes circumstàncies que he rebut per diferents flancs alhora, no puc fer més que buidar-la. No puc fer altra cosa.
De fet, fa dies que ho provo.
Necessito tirar ma d'aquella Cesca que no es veu però que m'agrada força, que mira endins i que medita a fons. Que gaudeix amb la soledat perquè li permet la introspecció. I sí, necessito despullar-me i mirar-me al mirall, tota sola.
Les reflexions a fer les tinc clares. El que costa és destriar els sentiments de la realitat per tal de prendre la actitud adequada, que ara em fa massa mal.
A més, m'agafa en un moment complicat, de molta feina i molt poc temps, com has anat veient.
Em costarà molt, moltíssim, però tens raó de nou en pensar que si aconsegueixo guarir-la d'aquestes immenses ferides hauré fet un gran pas.
Em poso a la feina. Tot és començar.
Gràcies, amic!
Capeltard: ironia de les més absurdes que no puguis assajar el Camí de revolts. Et vaig trobar a faltar.
Els teus consells són savis i els recordaré.
Moltes gràcies per aquesta abraçada tan bonica.
Jo te'n envio una altra que també t'ajudi i et doni tota la força i empenta que necessites.
Afegeixo: he posat entre les meves prioritats la alimentació que necessito per tal de trobar-me bé.
Ja he passat pel súper!
La veritat és que amb el nivell de maduresa que demostres es difícil dir res. Ara, en podem aprendre molt del que escrius.
Tal com em va dir una persona que m'estimo molt (però molt!) cal a vegades fer un Reset. La veritat és que si unes coses s'acumulen i altre degeneren de manera que cal reiniciar el sistema. La visió “informàtica “ del cervell ( o és l'anima?) em sembla molt vàlida i entenedora, però cal remarca que en aquest procés és creix molt. Jo he crescut més en l'últim any que en els 10 anteriors, que no és poc. I em sembla que encara creixeré una mica més.
Tema nutrició: recomano tenir nous i fruits secs sempre a ma.
Tresineores, tot i que no se si ens coneixem, m'apunto els teus consells nutricionals.
Home, no em sento tan madura com tu dius. Si fos així, no hauria arribat a on sóc ara.
Però bé, tot i que deixo anar moltes llàgrimes, estic disposada a refer-me.
Celebro moltíssim que hagis crescut força!!! Segur que et dóna seguretat i saviesa per saber anar per la vida.
Endavant amb aquest procés engrescador!!!
Publica un comentari a l'entrada