M'he de buidar de tu
M'he de buidar dels teus silencis
sempre plens i poderosos
i oblidar el gest i la mirada
Fer una foguera amb lletres i imatges
escombrar el camí amb una branca d'olivera
i tancar en una caixa aquelles melodies
que eren meves
Així, erma, podré omplir-me del no res
fluid estèril que no deixa créixer un arbre
i caminaré lleugera
sense el pes de l'ànima
M'he de buidar de tu...
2 comentaris:
Ara em fas emmudir.
De vegades no hi ha altre remei, per molt a contracor que es faci.
El que passa és que no me'n surto... i tot plegat m'aclapara.
Hòsties de la vida
Publica un comentari a l'entrada