Tinc encastada a l'ànima
la teva darrera mirada
Trista i dura alhora
penetrant, preciosa
Eterns segons que parlen
d'impossibles
de passions i neguits
de vida trencada
Provo d'esborrar la imatge
sense èxit
Quin serà el flascó del dissolvent
adequat?
De moment, però
abaixo el cap
i ploro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada