Voldria ser jo qui sagna
tot passant per aquests esbarzers
que travesses
Voldria ser jo qui es crema
en trepitjar aquelles cendres, encara al roig
per les que camines
I fer-te de coixí quan caiguis
i netejar-te les ferides quan t'aixequis
Però els millors ungüents esdevenen estèrils
en mig de tanta distància
Vida trencada
2 comentaris:
Espectacular un cop més. Sí, m'agradaria ser també qui rep tots els cops. Ser un embolcall protector i veure les meves nafres com a victòria als mals que l'amenaçaven. Sense dubtar em canviaria per rebre jo els cops i encara hi guanyaria en aquest intercanvi, em sentiria ple i orgullós.
Moltes gràcies!!
Has entès fil per randa tot el que sento!
En certa manera, em fas sentir acompanyada.
Un petó
Publica un comentari a l'entrada