Tot i l'efecte benèfic que em proporciona el fet d'escriure aquí al bloc, aquests dies han estat potser massa intensos per motius ben diferents, i em sento cansada per parlar d'alguns temes que fa dies em ballen pel cap.
Ahir, l'entrevista amb el degà, va estar un dels moments millors de tota la setmana. M'omple d'energia aquest nou projecte que, poc a poc, va prenent forma. De fet, ja conec el com i per a on arrencarem. La maquinaria està ben greixada i comença a funcionar!
La meva agenda ha estat delirant si parlem de temes mèdics.
Descomptant el dimarts, tots els dies des de dilluns passat fins al proper dimarts els tinc plens de metges, tant meus com de la mama, i penso que tant sols hem començat doncs les proves han confirmat una estenosi i calcificació severes de la vàlvula aòrtica.
Penso que toca ballar, i de valent.
El cos no m'ha portat gens. De fet, el dolor em fa coixejar i minva les meves forces.
Massa tensions...
Demà però, començaré a llegir aquells apunts fets de fa més de vint i cinc anys i que ja tenen el paper esgrogueït. Per anar-me fent en aquella assignatura per la que sembla que comencem.
Per molts motius, la meva vida està fent un gir important, i procuraré agafar-me en aquest projecte engrescador per trobar l'entusiasme que necessito per acceptar moltes de les circumstàncies que m'envolten, amb l'empenta necessària.
2 comentaris:
Amb el teu entusiasme i la teva empenta segur que és un èxit. Segur que hi hauran dificultats, les justes per demostrar que les pots vèncer i això farà el teu èxit personal més gran.
M'animes moltíssim!
La veritat és que, ara, aquest projecte té molta més importància que mai. És aquella fusta a la que t'agafes quan el vaixell s'ha enfonsat. Té estelles i alhora rellisca, fent molt difícil el camí fins a la platja, però alhora és el mitjà que et portarà cap a la felicitat.
Un petó ben fort!
Publica un comentari a l'entrada