Havia estat tan especial

Vespre de diumenge.
Ja només em queda el planxar una bata per demà i posar una altra rentadora.
La resta, poc o molt, està organitzada.
Avui l'episodi de dolor és agut, punyent. No he sortit de casa, per provar de descansar.
Massa feina i massa esforç físic per a un cos nafrat com el meu.
Vaig confiar excessivament en l'estona de natació, que havia estat acurada, plaent i profitosa.
He d'aprendre a mesurar millor les meves forces.
Ara escolto aquella música que havia estat tan especial. Encara em relaxa.
Ahir un gran premi. Per fi vaig poder comprar aquell disc que fa unes setmanes havia encarregat.
Em vaig regalar la estona, i el vaig escoltar, llibret en ma, emocionada.
Una música sòbria, impactant, que va mantenir la emoció fins a l'últim acord.
Entenc que en un músic quedi un record inesborrable del fet d'interpretar una peça d'aquesta categoria.
La aniré escoltant sovint, no en tinc cap dubte, encara que no sigui amb la dedicació adequada, tal i com s'imposen les coses.
Ara, trista però una mica més serena, doncs provo de meditar força sobre totes les meves circumstàncies, enllestiré les quatre coses que queden per tal d'anar al llit ben d'hora i donar una mica de marge per a la recuperació d'un físic que encara dóna guerra.