Quarts de sis de la tarda d'un divendres que, frenètic al dematí, em regala una estona de calma.
La mare i el gos dormen, i jo guardo la casa amb un cafè amb gel al costat.
Acostumada a gaudir la meva soledat, enyorava un moment com aquest.
Necessito descansar i he decidit que el cap de setmana serà calm, pausat i tranquil.
Així, els meus plans per a aquesta tarda passen per una estona de cosir i, quan baixi una mica més el sol, una estona d'herba i aigua.
Amb aquesta crisi tan cruel que ens tenalla, hi ha molts nervis a la feina. Males cares, comentaris fora de lloc i, fins i tot, crits.
Jo m'allunyo de tot això i procuro que la meva feina, tot i seguir un ritme delirant, segueixi envoltada de bon humor.
Les meves són potser les més sonores i abundants de les escasses rialles que se senten a l'empresa, i no deixaré que es fonguin fàcilment.
Crec fermament que encara tenim camí per recórrer. Per la meva part no quedarà.
Em sembla sentir passes. Posarem fil a l'agulla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada