Ets aquí provant, sense èxit, de posar en ordre els teus pensaments.
No saps si, com en aquell conte de Murakami, tu també tenies la panxa plena de cucs i has passat a l'altra banda del mur.
Tothom et diu el què, però només tu pots aclarir el garbuix que et fa ballar el cap.
I saltes de la feina a l'embolic sense adonar-te'n tot i que procures no perdre la concentració necessària.
Sort en tens d'aquestes lletres...
2 comentaris:
Men alegro molt de que tornis al bloc,trubaba a faltar las tevas paraules tan acertades. A
Ara t'he trobat!! Gràcies Mª Rosa!!!
Petonets
Publica un comentari a l'entrada