Lamentable

Abans d'ahir, mentre dinàvem al menjador de l'empresa, una companya explicava com la seva filla de vint anys fa temps que porta una alça en una de les sabates per tal de compensar una mica una escoliosi important a l'esquena que li provoca dolor de fa temps.
Va narrar com un metge de la seguretat social no li va fer el cas que calia tot i que ella duia a la nena, llavors adolescent, en una visita anual, i que finalment, en dur-la en un altre centre públic, li van dir que ja havia fet tard i que només li van proposar una fixació de l'esquena que no va acceptar per tal de no minvar la mobilitat de la noia.
També va comentar enfadada com el segon metge li va dir que no havia estat prou al cas.
Conec de ben aprop les escoliosis, i conec els problemes que arriben a patir els nens que les pateixen.
I vaig haver de callar.
No vaig dir res en absolut doncs recordava com, en aquells anys crucials per a la seva filla, en lloc de buscar ajuda mèdica encara que fos privada, aquella família s'havia comprat una torre als afores d'un poble de la comarca, i feien viatges espectaculars als estius i estades a la neu els hiverns.
No hi va haver l'atenció necessària, i ara aquesta noia en pateix les conseqüències mentre la mare s'espolsa la responsabilitat de l'esquena.
Lamentable.