Et pensaré llarg, potser sempre
i l'enyor donarà pas a un somni tendre.
Deixarem les nostres petjades
a la sorra d'una platja imaginaria
i encendrem un foc que ens arreceri de la fosca
mentre el mar ens ofereix la seva dansa.
Malgrat tot, sempre ens sabrem
l'un de l'altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada