Avui havia de ser un dia especial. Finalment, després de molts anys, avui traslladava el piano a casa meva.
Sembla impossible que encara s'estigui a casa de la mama, però així ha estat.
Una avaria d'última hora al furgó del transport que no ha pogut enllestir-se aquest vespre ha fet posposar el viatge del meu instrument fins al proper divendres.
M'ha sabut greu doncs em fa molta il·lusió donar aquest pas, per diferents motius algun dels quals arribarà a un nou post.
I ho havia dit a uns quants amics. I també a companys de la feina que, tot i estar acostumats a les meves bogeries, em miraven encuriosits per la eufòria amb que els hi explicava l'esdeveniment.
Ara tinc al meu costat un munt de partitures plenes d'anotacions que hauran d'esperar al proper cap de setmana per recordar-me la seva melodia.
Una curiositat: entre mig dels llibres de música hi he trobat un programa del Palau, amb peces de Mozart, de l'any 1980. Mare de Déu si en fa d'anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada