Ha estat una setmana difícil.
Tot i que la feina que faig m'agrada molt, sembla que hi havia un munt de gent esperant-me amb una colla de temes urgents per treballar. I clar, una només té dues mans i un cap, i aquest ha arribat a moments de col·lapse.
A més, una agenda farcida de temes mèdics, que ha fet que els meus horaris fossin esbojarrats.
Però bé, ja és dissabte, i penso gaudir del cap de setmana.
Ahir, mirant les plantes a casa de la mama, vaig veure al pati d'abaix un test de cap per avall d'aquells tan antics, en el que no m'havia fixat mai. És bonic. Vell i bonic. I la mama de seguida me'l va oferir ja que, com que és pesat, ella no el fa servir.
El diumenge el recolliré, i m'anirà perfecte per a posar-hi la gardènia que em vaig comprar a primers d'agost, tota verda i poncellada, a la que espero animar a florir amb aquest canvi.
I segueixo amb l'aventura dels ciclàmens petitets que em van brotar, i dels que uns quants han sobreviscut tot un any. Ara ja tenen les fulles nervades, i mostren l'aspecte que en coneixem d'aquesta planta però encara una mica menuda. Si aconsegueixo que floreixin aquesta tardor seré molt feliç. Molt!
I ara, vaig a veure com funciona la planxa nova, de color ataronjat, que ha substituït a una que necessitava la jubilació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada