Vell costum

És tard, i ja tenim pensats els plans per demà.
Dia de ciutat. Gastronomia, exposició i cinema.
I miro d'anar passant per aquí per tal de tornar al vell costum de l'estona de lletra diària.
Aquests dies són força gastronòmics.
Cuina de muntanya, amb pluja i jersei inclosos, que no oblidaré fàcilment.
Cuina de ciutat, més senzilla, i cuina de Begues com Déu mana.
Destacables un micuit amb melmelada de violetes i una crema de meló amb virutes de pernil.
Demà (bé, ja avui) espero provar coses bones a Barcelona. He reservat mitjançant un web amb que aconsegueixes bons descomptes (50% en aquest cas), la qual cosa permet travessar portes que d'altra manera no gosaries.
Ja veurem.
De moment encara m'embolico amb això de les ulleres.
Tot i la gran comoditat de que gaudeixo ara mateix, fa un moment m'he aixecat per anar a la cuina a recollir la infusió, i m'he oblidat de canviar a les progressives.
Així, el menjador semblava imbuït d'un ambient oníric, amb una borrositat important, al igual que la cuina.
Són els efectes del pas dels anys afegits a una graduació important.
Encara que sempre he defensat que mentre sigui qüestió de vidres no hi haurà cap problema. La qüestió és aconseguir una bona visió.
Ja m'he begut les herbes, i només em queda dir bona nit.
Bona nit.