Jo per aquí, morta de calor, després d'un dia de compres.
I no només morta de calor, sinó a més trinxada pels mosquits.
Mosquits que revifen aquests dies de canícula, i que deuen de trobar deliciós el que xuclen sota la meva pell i que, amb tan poca gràcia, canvien per aquests fluids urticants tan empipadors.
Així, que passo per aquí després de quinze dies de, a més de fer vacances, dedicar el 99% de la meva estona de tecla al màster que vaig haver d'abandonar durant el mes de juliol.
Hores i hores que han donat un bon rendiment, però que han aconseguit que tot plegat em surti per les orelles.
Tot i així, d'aquí a molt poca estona ho seguiré, no fos cas que perdés el ritme.
Ha estat un estiu del tot diferent.
Amb la mare a casa i la impossibilitat de pernoctar fora, però amb una convivència molt però que molt maca.
Amb un inici extremadament complicat, però que la feina de molta gent, a més de la nostra, ha fet girar in-extremis.
I, a més de ventar-me amb una energia del tot incompatible amb el relax, gaudint d'aquesta vida que, a més de nova, espero que sigui definitivament estable.
I em miro el to de pell, molt més torrat que el blanc nuclear que fa tants anys que visc, degut a les estones de piscina i conversa a l'ombra d'un bon arbre, estirada a la gespa, que no tenien gaire sentit sense companyia.
Aviat vindran els dies amb son endarrerida, doncs el proper dilluns tornem a la feina i, ben aviat, començaran totes les activitats que ens fan viure, però aquest any els emprendrem des del relax guanyat amb molt d'esforç i l'esperança de ser feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada