Xafogor

Ja hem passat la primera setmana de feina que, com a convidada particular, ha tingut una xafogor de les més pesades que recordo.
També és veritat que s'ha afegit als meus episodis de calor sobtada i, tot plegat, ha estat un còctel demolidor.
Els matins es llevaven amb boira i la calitja enterbolia el paisatge la resta del dia.
Ahir per la tarda, acudint puntualment a la cita que els meteoròlegs vaticinaven, una remor de trons va fer de preludi a una gran turmenta que, sobtadament, va plegar els arbres fent-los dansar una perillosa dansa que va arrencar més d'una branca. Les teulades deixaven anar una cortina d'aigua atapeïda, intensa, que va fer neteja dels carrers.
Vaig haver d'esperar a que amainés per agafar el cotxe, doncs necessariament havia de marxar, i la carretera del poble era un bassal del qual només era transitable la zona central.
Però va tornar la pau i, amb ella, un gran regal. Una lleugera baixada de la temperatura, una mica d'aire fresquet, i una llum que enamora i que fa encara més boniques les plantes dels carrers, ara netes.
Puc moure'm sense amarar-me de suor, i ho agraeixo profundament.