Tants dies sense trobar el moment d'aturar-me aquí.
I ho necessito.
Aquest bloc és un recer inexpugnable, dins el que deixo anar tot el que em cal a cada moment.
Si hi ha temps, és clar.
I fa molts dies que em ballen lletres al cap, i després es dilueixen amb el pas inexorable de les hores i els dies.
Espero trobar un ritme just, prou calm dins de tot, per afegir el meu jo més íntim en aquest espai tan privat i públic alhora.
I donar el punt just a la lletra. I gaudir-ne.
De moment, dir que espero els propers dies amb il·lusió calmada, però il·lusió al cap i a la fi.
I espero nedar desesperadament. Travessar piscines, i donar un toc d'atenció en aquells músculs que ja ni recorden la seva funció, per tal de tornar a la feina i fer-me sentir aquell peix que controla cos i esperit, mentre xipolleja feliç entre aigua i bombolles, tot veient el cel que allibera de la claror al dia mentre fa sortir els seus somnis més íntims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada